Llínea 87: |
Llínea 87: |
| La doctrina mormona establix la revelació continua, és a dir, que el [[Cànon (Bíblia)|cànon]] de les Escritures Sagrades està obert, i no només conté la [[Bíblia]], sino el [[Llibre del Mormó]], la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Articuls de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'església mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'església mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea. | | La doctrina mormona establix la revelació continua, és a dir, que el [[Cànon (Bíblia)|cànon]] de les Escritures Sagrades està obert, i no només conté la [[Bíblia]], sino el [[Llibre del Mormó]], la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Articuls de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'església mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'església mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea. |
| | | |
− | D'acort a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre del Mormó, [[Jesús]] va visitar els pobles de [[Nort-Amèrica]] per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hi van haver dos grans civilisacions a Amèrica, una representada pels jaredites que hi van arribar després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va sortir de [[Jerusalem]] el 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha, però, evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions a Amèrica. | + | D'acort a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, [[Jesús]] va visitar els pobles de [[Nort-Amèrica]] per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hi van haver dos grans civilisacions a Amèrica, una representada pels jaredites que hi van arribar després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va sortir de [[Jerusalem]] el 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha, però, evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions a Amèrica. |
| + | |
| + | == Teologia de la deïtat == |
| + | Una diferència principal de la teologia mormona és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acort als mormons, Deu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, pero tenen papers diferents. Deu té un cos propi, i Jesucrist també té un cos propi distint al cos de Deu Pare. Els tres, pero, constituïxen una deïtat, "un Deu" en els atres sentits possibles, principalment units en propòsit. |
| + | |
| + | El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la [[Santíssima Trinitat|trinitat]]: [[omnipotència]], [[omnisciència]], [[benevolència]], [[eternitat]], [[immutabilitat]], [[immortalitat]], [[immanència]] en l'[[univers]], pero no tenen transcendència sobre l'univers: Deu és l'organisador de la matèria, pero tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. La immutabilitat de Deu només afecta les seues criatures i el seu ''status'' futur, pero no el seu ''status'' passat, ya que, d'acort als escrits de [[Joseph Smith]] (encara que no es considera part de l'escritura canonisada), Deu Pare és un home que ha estat exaltat al ''status'' de Deu. Els mormons també creuen, encara que esta doctrina no és canònica, que Deu està eternament casat en una Mare Celestial, la qual és igual que el Pare en ''status''. La seua identitat, pero, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per això, ningú no coneix el seu nom. |
| + | |
| + | Atés que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts [[protestantisme|protestants]] i [[catolicisme|catòlics]] no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és [[politeista]]. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel [[Llibre de Mormó]]. A diferència d'esta doctrina, les esglésies [[protestantisme|protestants]], [[anglicanisme|anglicanes]], [[catolicisme|catòliques]] i [[cristianisme ortodox|ortodoxes]] creuen que Deu és un ser (''ousia'') i simultàneament tres persones (''hypostases''). |
| | | |
| == Relació en atres religions == | | == Relació en atres religions == |