6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 81:
Llínea 81: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (edita)
Revisió de 16:12 15 gin 2010
, 16:12 15 gin 2010sense resum d'edició
|idioma = español
|idioma = español
|cita = En los santos Templos, los miembros de la Iglesia pueden llevar a cabo esas ordenanzas a favor de sus antepasados ya fallecidos. Esto hace posible que los que no recibieron esas ordenanzas, las acepten, si lo desean, y regresen a vivir algún día con nuestro Padre Celestial.}}</ref>
|cita = En los santos Templos, los miembros de la Iglesia pueden llevar a cabo esas ordenanzas a favor de sus antepasados ya fallecidos. Esto hace posible que los que no recibieron esas ordenanzas, las acepten, si lo desean, y regresen a vivir algún día con nuestro Padre Celestial.}}</ref>
=== Els Sants dels Últims Dies i els musulmans ===
{{AP|Mormonisme i Islam}}
L'apreciació de l'Iglésia per al paper de [[Mahoma]] en la història es pot llegir en la Declaració de 1978 de la Primera Presidència. Este informe a Mahoma entre els "grans líders religiosos del món" que va rebre "una porció de la llum divina" i diu que "...les veritats morals van ser donades per Deu [els líders] per investigar a nacions sinceres i proporcionar un major nivell de comprensió de cada ser humà".<ref>« Questions et réponses », L’Étoile, avril 1988, p. 32.</ref>
Segons B. H. Roberts (1857-1933), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels homes i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels homes, sabis i profetes<ref>[http://res.joseph-smith.ch/magazines/liahona/fr/2002/liahona_2002-06.pdf Point de vue de l’Église sur Mahomet - James A. Toronto, Liahona juin 2002,p31]</ref> que són dels seus pròpia llengua i la seva pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els homes, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".<ref>Defense of the Faith and the Saints, 2 volumes (1907), 1:512-513.</ref>
En els darrers anys, l'observança de l'herència espiritual de Muhammad i els valors religiosos de la comunitat musulmana ha portat els Últims Dies Sants i els musulmans de tot el món tenen més contactes i més i cooperar més. L'Iglésia respecta les lleis i tradicions musulmanes que prohibixen la conversió de musulmans a atres religions. Per això, ha adoptat una política de no fer proselitisme en els països musulmans a l'[[Orient Mijà]]. No obstant això, el diàlec i la cooperació són nombroses, com les visites als líders musulmans a la seu de l'Església a [[Salt Lake City]], utilisa el enllanant de l'Església pels musulmans per produir aliments "halal" (purificada per un ritual) l'assistència humanitària i de primers auxilis per a l'Església en àrees predominantment musulmanes, com [[Jordània]], [[Kosovo]] i [[Turquia]], els acords entre la [[Universitat de Brigham Young]] i atres institucions acadèmiques i de govern en el món musulmà L'existència de l'Associació d'Estudiants Musulmans de la Universitat Brigham Young, i la col.laboració entre l'Església i les organisacions musulmanes per a la preservació dels valors familiars tradicionals.<ref>Les activités qui ont trait à la famille sont coordonnées par le World Family Policy Center (Centre mondial pour une politique en faveur de la famille) à l’Université Brigham Young. Ce centre parraine une coalition internationale entre personnes de religions différentes, le World Congress of Families (Congrès mondial de la famille), qui comprend des représentants de nombreux pays musulmans</ref> A més, la publicació de la ''Islamic Translation Series'' (colecció de llibres islàmics traduïda a l'anglés) és patrocinat per la [[Universitat Brigham Young]] i de l'Església i va donar lloc a múltiples intercanvis entre les autoritats i els líders musulmans de la Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies . Un embaixador musulmà davant l'ONU, va dir que esta colecció d'obres traduïdes "tenen un paper positiu en els esforços d'[[Occident]] per conseguir una millor comprensió de l'[[Islam]]".<ref>Islamic diplomats hosted in New York », Michael R. Leonard, Church News, 3 avril 1999, p. 6.</ref> A més, la instalació de dos centres d'intercanvi acadèmic i cultural a l'Orient Mijà en [[1989]] (a [[Jerusalem]] i [[Amman]]), reflectixen el tradicional respecte pels líders de l'església a l'Islam. Un membre del Consell de Ministres d'[[Egipte]], va dir Howard W. Hunter, del Quòrum dels Dotze Apòstols: "Si arriba un dia per tancar la brecha entre el cristianisme i l'Islam, que necessàriament serà per l'Església Mormona".<ref>‹All Are Alike unto God› , Howard W. Hunter, Ensign, June 1979, p. 74.</ref>
=== Els mormons i el judaisme ===
{{AP|Mormonisme i judaisme}}
[[Fitxer:Salt Lake Assembly Hall Star of David.jpg|thumb|left|250px|Detall del [[Saló de l'Assamblea de Salt Lake]].]]
Els Sants dels Últims Dies reclamen pertany a la casa d'[[Israel]], ya sigues familiars directes o per adopció. Com a tal, el [[judaisme]] és la base de la història dels mormons. Els judeus són considerats com un poble del pacte de [[Deu]], celebrada a alta estima i respectada en la fe mormona. L'Iglésia és per tant molt Filó en la seua doctrina. Des de la perspectiva de la comunitat judia, les credences mormons en relació en la seua pertinença a la Casa d'Israel són generalment rebujats, tant teològica i cultural.
El concepte de reivindicació de la pertinença a la Casa d'Israel produïx problemes entre religions diferents. Encara que hi ha conflictes, les relacions han arribat poques vegades, si alguna vegada, a l'antisemitisme i antimormonisme.
=== Situació dels negres dins del mormonisme ===
{{AP|Situació dels negres dins del mormonisme}}
[[Fitxer:Gladys Knight.jpg|170px|right|thumb|Des del seu batisme en 1997, Gladys Knight s'ha esforçat per aumentar la consciència del poble negre a l'església mormona.]]
Els negres han estat sempre benvinguts a l'Església i [[Joseph Smith]] (1805-1844), va ordenar sacerdots negres<ref>[http://www.blacklds.org/abel Elijah Abel]</ref> i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Després de la seua mort, la doctrina de l'Església ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i després entrar al temple. Segons [[Brigham Young]], el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu.<ref>Brigham Young, Journal of Discourses, vol. 7, pages 290 -291</ref> El 1852, va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Església i el Regne de Deu ... l'església aniria a la seua destrucció".<ref>{{Citació|Le Seigneur a dit à [[Caïn]] qu’il ne recevrait pas les bénédictions de la prêtrise ainsi que sa descendance avant que le dernier de la postérité d’Abel n’ait reçu la prêtrise, pas avant la rédemption de la terre… supposez que nous leur demandions de venir ici et que nous leur disions qu’il est légitime de mélanger notre postérité avec la race de [[Caïn]], qu’ils puissent venir avec nous pour partager toutes les bénédictions que Dieu nous a données. Ce jour-là et à l’heure où nous ferions cela, la prêtrise serait retirée de l’Église et du Royaume de Dieu… l’Église irait à sa destruction… et nous recevrions la malédiction qui a été placée sur la postérité de [[Caïn]].|Brigham Young, ''Brigham Young's adresses'', Church Historical Dept., 5 février 1852}}</ref> Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el [[segle XX]], sobretot moviment de drets civils als [[Estats Units]], sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.
En 1955, l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de [[1960]], l'església va créixer al [[Brasil]], el [[Carib]] i [[Àfrica]]. En el cas d'Àfrica i el Carib, l'Església encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a [[Ghana]] i [[Nigèria]] han volgut unir-se a l'església i membres de l'església molts eren els brasilers d'ascendència africana. El juny 8, 1978, Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació mitjançant l'emissió d'una declaració. En 1981, l'Església va publicar una nova edició del [[Llibre de Mormó]], que es va reprendre la publicació el 1840 sota la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" després d'acceptar l'Evangeli de [[Jesucrist]]. En la nova edició, que es va incorporar el 1840, el terme utilisat és ''pur'' en este passage (i no ''blanc''), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.
=== Mormonisme i de les Primeres Nacions d'Amèrica ===
[[Fitxer:Flag of the Iroquois Confederacy.svg|170px|right|thumb|Bandera de la Confederació Iroquesa]]
Durant el periodo que va seguir a la [[Segona Guerra Mundial]], l'Iglésia va començar a centrar la seua expansió en el nom de les cultures natives d'Amèrica i Oceania que molts mormons consideren de la mateixa ètnia. Estes persones van ser nomenades "lamanites" a causa dels seus suposts descendents dels lamanites en el [[Llibre del Mormó]]. El 1947 l'Iglésia es va iniciar un programa que oferix l'[[Índia]], on els estudiants indígenes d'Amèrica (a petició dels seus pares) van ser voluntàriament colocats en llars dels mormons els va donar la benvinguda en blanc per a l'any escolar quan van assistir Les Escoles Públiques i va comparar la cultura mormona.
[[Categoria:Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]]
[[Categoria:Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]]