− | La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona. | + | La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona. |