De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del [[sigle XVII]] (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete.
+
De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del [[sigle XVII]] (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete.