26 019
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 99:
Llínea 99: − + + +
→La Renaixença
{{Cita|L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.}}
{{Cita|L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.}}
* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, [[21 d'octubre]] [[1916]])
* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, [[21 d'octubre]] [[1916]])
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En l'any [[1929]] alguns les adoptaren per a les [[Illes Balears]].
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En l'any [[1929]] alguns les adoptaren per a les [[Illes Balears]].
{{Cita|La pretensió de molts catalans i també d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó.|Lluís Fullana, 1918}}
Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana ([[1906]]) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc.
Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana ([[1906]]) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc.