26 035
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 17:
Llínea 17: − + − (Secció per completar)+ + + + + + + + +
sense resum d'edició
Quan el problema dels materials havia segut superat i el fluix de tinta s'havia corregit, lo següent fon solucionar el método de reblir i els derrames. Un dels sistemes d'omplit més exitós fon el de depòsit flexible ''Crescent'' en [[1897]] per Conklin, seguit pel de recalat lateral de Waterman. En [[1912]] Walter A. Sheaffer va introduir el sistema de palanca, paralelament al sistema de botó de Parker.
Quan el problema dels materials havia segut superat i el fluix de tinta s'havia corregit, lo següent fon solucionar el método de reblir i els derrames. Un dels sistemes d'omplit més exitós fon el de depòsit flexible ''Crescent'' en [[1897]] per Conklin, seguit pel de recalat lateral de Waterman. En [[1912]] Walter A. Sheaffer va introduir el sistema de palanca, paralelament al sistema de botó de Parker.
Mentrestant, els inventors dirigien la seua atenció al problema dels escapes. Les primeres solucions varen vindre en forma d'una ploma de "seguritat" en un plomí retràctil que permetia que el depòsit de tinta fora tapat com una botella. Un dels èxits en açò fon el de Brown de la Caw's Pen and Ink Co. i de Morris W. Moore de [[Boston]]. En [[1907]] Waterman va començar a comercialisar una ploma de seguritat, aplegant a ser ràpidament la ploma més venuda del seu tipo.
Mentrestant, els inventors dirigien la seua atenció al problema dels escapes. Les primeres solucions varen vindre en forma d'una ploma de "seguritat" en un plomí retràctil que permetia que el depòsit de tinta fora tapat com una botella. Un dels èxits en açò fon el de Brown de la Caw's Pen and Ink Co. i de Morris W. Moore de [[Boston]]. En [[1907]] Waterman va començar a comercialisar una ploma de seguritat, aplegant a ser ràpidament la ploma més venuda del seu tipo.
Per a les estilogràfiques sense plomí retràctil, l'us d'un capuchó de roll que sagellava la ploma va solucionar en eficàcia el problema dels derrames. Estes plomes també eren comercialisades com a plomes de seguritat com la Parker Jack Knife Safety i la Swan Safety Screw-Cap.
En [[Europa]], l'alemà Günther Wagner Ruperstinky va introduir la ploma Pelikan en [[1929]], basada en patents adquirides de plomes estilogràfiques de tinta sòlida de la factoria de Slavoljub Eduard Penkala en [[Croàcia]]. Les següents décades varen dur més alvanços tecnològics, com la substitució de l'ebonita pel celuloide, lo que permetia crear plomes en un ranc de color i disseny més ampli.
Durant els anys [[1940]] i [[1950]], les estilogràfiques encara conservaven el seu domini. Els primers bolígrafs eren cars, en tendència als derrames i un fluix irregular de la tinta. En eixe periodo varen aparéixer models clàssics com la Parker 51, la Sheaffer Triumph i la Eversharp Skyline.
En els anys [[1960]], gràcies a algunes millores, els bolígrafs varen començar a dominar el mercat de l'escritura. No obstant, les plomes estilogràfiques de cartuchos recarregables encara eren comuns en països com [[Alemània]] o [[França]]. Atres empreses, com Montblanc, es dirigien a un mercat més selecte, creant plomes com a objectes de lux més que per a l'escritura diària.
En l'actualitat, les tendències se centren en plomes estilogràfiques rebujables de vius colors, en preus assequibles i un sistema de cartuchos com a método de reomplit.
== El plomí ==
== El plomí ==