Canvis

[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]

[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]

[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]

[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]

El '''Pacte de Reus''' o '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].

El '''Pacte de Reus''' i '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].

== Història ==

== Història ==

El Pacte de Reus fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  

El Pacte de Reus (8.4.1996) i Pacte del Majestic (28.4.1996) fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  

L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].

L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].

{{cita|Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que  incloguera la Renaixença valenciana  i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat <ref>Las Provincias. 9 de decembre del 2004</ref>}}

{{cita|Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que  incloguera la Renaixença valenciana  i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat <ref>Las Provincias. 9 de decembre del 2004</ref>}}

Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic ''[[Levante-EMV]]''.

Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic ''[[Levante-EMV]]''.

{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}

{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}

Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball (Dictamen del [[9 de febrer]] de l'any [[2005]]).

Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta nova entitat realisà el seu treball (Dictamen del [[9 de febrer]] de l'any [[2005]]).

{{cita|La AVL aprova que el [[valencià]] és la llengua que compartim en [[Catalunya]] i [[Balears]]. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma<ref>Levante-EMV .10 de febrer de 2005</ref>}}

{{cita|La AVL aprova que el [[valencià]] és la llengua que compartim en [[Catalunya]] i [[Balears]]. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma<ref>Levante-EMV .10 de febrer de 2005</ref>}}

Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].

Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].

== Cites ==

== Cites ==

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:

{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.

{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevol referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.

L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).  

L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).  

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|El passat dia 27 de giner hi hague ple en les Corts. El centre del debat foren els proyectes llegislatius, vinculats a la llei de defensa de les senyes d'identitat, pels quals el Partit Popular pretenia la reduccio de membres, de 21 a 15, de dos organismes, el Consell Valencià de Cultura (CVC) i l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL). Abdos foren rebujats facilment per l'oposicio donat que se necessitava una majoria de tres quints per a aprovar-se a l'estar dits organismes blindats en el Estatut d'Autonomia de 2006.

{{Cita|El passat dia 27 de giner hi hague ple en [[Corts valencianes|les Corts]]. El centre del debat foren els proyectes llegislatius, vinculats a la llei de defensa de les senyes d'identitat, pels quals el [[PPCV|Partit Popular]] pretenia la reduccio de membres, de 21 a 15, de dos organismes, el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) i l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] (AVL). Abdos foren rebujats facilment per l'oposicio donat que se necessitava una majoria de tres quints per a aprovar-se a l'estar dits organismes blindats en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia de 2006]].

No cal fer massa esforç de memoria per a tindre present que la situacio a la que hem arribat en estos temes es responsabilitat absoluta del PP. Recordem que fon el seu lider d'aquells temps, Eduardo Zaplana -el “añorado presidente”, com algu proxim a les seues files el recordava en un discurs pronunciat en cert acte lliterari celebrat en el teatre Principal-, qui pactà en Jordi Pujol, en el major obscurantisme, la gestacio de la AVL, que fon el PP el que aprovà en els seus vots la llei de creacio d'eixe organisme, llei que parlava clarament de que el valencià era, per ad ells, un dialecte del català, i que ha segut el PP el que ha elevat este “Cavall de Troya”, creat per a contribuir a despersonalisar la nostra llengua i idiosincrasia, a organisme estatutari i, consegüentment, el blindà en l'Estatut d’Autonomia.

No cal fer massa esforç de memoria per a tindre present que la situacio a la que hem arribat en estos temes es responsabilitat absoluta del PP. Recordem que fon el seu lider d'aquells temps, [[Eduardo Zaplana]] -el “añorado presidente”, com algu proxim a les seues files el recordava en un discurs pronunciat en cert acte lliterari celebrat en el teatre Principal-, qui pactà en [[Jordi Pujol]], en el major obscurantisme, la gestacio de la AVL, que fon el PP el que aprovà en els seus vots la llei de creacio d'eixe organisme, llei que parlava clarament de que el valencià era, per ad ells, un dialecte del català, i que ha segut el PP el que ha elevat este “Cavall de Troya”, creat per a contribuir a despersonalisar la nostra [[llengua valenciana|llengua]] i idiosincrasia, a organisme estatutari i, consegüentment, el blindà en l'Estatut d’Autonomia.

Per cert, en tan democrates que se nos presenten tots els grups que componen les Corts, tots sense excepcio declinaren posar dit Estatut a votacio de la ciutadania, no fora cas que se'ls acabaren els privilegis dels que gogen.

Per cert, en tan democrates que se nos presenten tots els grups que componen les Corts, tots sense excepcio declinaren posar dit Estatut a votacio de la ciutadania, no fora cas que se'ls acabaren els privilegis dels que gogen.

Tornant als proyectes presentats pel Consell, l'objectiu aparent, el que volien fer arribar a la ciutadania, era la reduccio dels membres d'eixos organismes en funcio d'un aforro economic.

Tornant als proyectes presentats pel Consell, l'objectiu aparent, el que volien fer arribar a la ciutadania, era la reduccio dels membres d'eixos organismes en funcio d'un aforro economic.

Major aforro significaria reduir els seus membres a zero. Al nostre parer ni un organisme ni l'atre tenen massa rao de ser. La AVL perque no es mes que una sucursal d'una institucio que, per a la llengua que ells defenen i que pretenen que parlem els valencians, es l'autoritat maxima: el Institut d'Estudis Catalans; este es el verdader organisme de referencia en lo que a la llengua catalana correspon.

Major aforro significaria reduir els seus membres a zero. Al nostre parer ni un organisme ni l'atre tenen massa rao de ser. La AVL perque no es mes que una sucursal d'una institucio que, per a la llengua que ells defenen i que pretenen que parlem els valencians, es l'autoritat maxima: el [[Institut d'Estudis Catalans]]; este es el verdader organisme de referencia en lo que a la llengua catalana correspon.

Per una atra banda, entenem que el CVC no es mes que un organisme politic al servici de la politica; qualsevol de les propostes que realisa poden ser fetes en molt mes coneiximent de causa, i mes economiques, per qualsevol persona o organisme especialisat en la corresponent materia.

Per una atra banda, entenem que el CVC no es mes que un organisme politic al servici de la politica; qualsevol de les propostes que realisa poden ser fetes en molt mes coneiximent de causa, i mes economiques, per qualsevol persona o organisme especialisat en la corresponent materia.

L'aforro era l'objectiu aparent, l'objectiu real era representar, davant del seu electorat, la penosa escenificacio d'un intent de frenar el proces catalanisador que simbolisa la AVL. En aço hem de coincidir en els mijos que insulten als valencianistes en calificatius deplorables i indignes d'una professio que deu informar i no manipular; hem de coincidir, diem, en que aço no es mes que una estrategia, una farsa posada en escena per a congraciar-se en un sector social al que transfugues que militen en eixa formacio fa molt que traicionaren.|Extracte de l'editorial 'Tot una farsa' ([[Revista Rogle]]. nº 101, febrer [[2015]]), que edita el [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]]}}

L'aforro era l'objectiu aparent, l'objectiu real era representar, davant del seu electorat, la penosa escenificacio d'un intent de frenar el proces catalanisador que simbolisa la AVL. En aço hem de coincidir en els mijos que insulten als valencianistes en calificatius deplorables i indignes d'una professio que deu informar i no manipular; hem de coincidir, diem, en que aço no es mes que una estrategia, una farsa posada en escena per a congraciar-se en un sector social al que transfugues que militen en eixa formacio fa molt que traicionaren.|Extracte de l'editorial 'Tot una farsa' ([[Revista Rogle]]. nº 101, febrer [[2015]]), que edita el [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

== Vore també ==

== Vore també ==

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* GARCIA SENTANDREU, Juan. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''.

 

* [[Juan García Sentandreu|García Sentandreu, Juan]]. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''

* ''La AVL, Historia de una traición'' (''[[Valéncia Hui]]'', Maig 2007, Suplement), per [[Baltasar Bueno]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']

* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']

* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]

* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]

[[Categoria:Política]]

[[Categoria:Política]]