| + | El primer registre històric sobre una ploma en depòsit de tinta es remonta al [[sigle X]]. Es desconeixen els detalls sobre la seua manufactura i el seu funcionament. El progrés en el desenroll d'una ploma fiable fon llent fins a mitan del [[sigle XIX]], per un enteniment imperfecte del paper que tenia la pressió atmosfèrica en la ploma, i de l'us de tintes altament corroents en molts sediments. |
| + | Encara que cal reservar la seua invenció a l'estenògraf i gravador espanyol [[Francisco de Paula Martí]] al començament del [[sigle XIX]], anys despuix l'estat francés va concedir una patent a l'inventor rumà [[Petrache Poenaru]], estudiant en [[París]], per l'invent de la primera ploma estilogràfica en cartuig de tinta reemplaçable, en maig de [[1827]]. Al començament de la década de [[1850]] va haver una acceleració de patents i de producció d'estilogràfiques. Solament despuix de l'introducció de dos invents claus, les estilogràfiques es varen convertir en un instrument popular per a l'escritura. Estes invencions varen ser el plomí d'or en punta d'iridi i l'[[ebonita]] per a la manufactura del cos. |