Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 38: Llínea 38:     
Despuix d'este fracàs, Prusia es va unir a la coalició, la qual ara incloïa a Rússia, el Regne Unit, Espanya i Portugal. No obstant, Napoleó reasumi l'orde en Alemània, i infligí una série de derrotes als Aliats, que culminen en la batalla de Dresde el [[26 d'agost]] de [[1813]], a on les tropes aliades varen sofrir baixes de més de cent mil soldats.
 
Despuix d'este fracàs, Prusia es va unir a la coalició, la qual ara incloïa a Rússia, el Regne Unit, Espanya i Portugal. No obstant, Napoleó reasumi l'orde en Alemània, i infligí una série de derrotes als Aliats, que culminen en la batalla de Dresde el [[26 d'agost]] de [[1813]], a on les tropes aliades varen sofrir baixes de més de cent mil soldats.
 +
 +
[[File:Napoleon sainthelene.jpg|thumb|300px|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]
 +
[[File:Napoleon tomb bordercropped.jpg|thumb|300px|Tomba de Napoleó baix la cúpula del Palau Nacional dels Invalits, en París]]
    
Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.
 
Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.
   −
[[File:Napoleon sainthelene.jpg|thumb|300px|Napoleó en Santa Elena (François-Joseph Sandmann)]]
  −
[[File:Napoleon tomb bordercropped.jpg|thumb|300px|Tomba de Napoleó baix la cúpula del Palau Nacional dels Invalits, en París]]
   
[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions,​ i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.
 
[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions,​ i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.
  
37 871

edicions

Menú de navegació