37 871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 29:
Llínea 29: + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
En [[maig]] de l'any [[1802]], va instituir la Legió d'Honor, substituta de les antigues condecoracions monàrquiques i órdens de cavalleria, per a encorajar els guanys civils i militars; l'orde seguix sent la condecoració més important de França.
En [[maig]] de l'any [[1802]], va instituir la Legió d'Honor, substituta de les antigues condecoracions monàrquiques i órdens de cavalleria, per a encorajar els guanys civils i militars; l'orde seguix sent la condecoració més important de França.
=== Caiguda de Napoleó ===
L'aliança de Bonaparte en el sar Alexandre I va quedar anulada e l'any [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Rússia]] que va acabar en la tràgica retirada de [[Moscou]]. Despuix del desastre de la Grande Armée a la Invasió francesa de Rússia, les potències continentals que havien segut constantment humillades per Napoleó en diverses guerres a lo llarc de tota una dècada, varen vore finalment una oportunitat de derrotar a Napoleó, i es varen unir a la Sisena Coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.
Els francesos varen sofrir la seua retirada de Rússia, al punt que dels 650.000 hòmens que la varen invadir, solament 40.000 varen creuar el riu Berézina en [[novembre]] de l'any [[1812]]. S'estima que varen morir 570.000 soldats de l'eixèrcit francés i 400.000 de l'eixèrcit rus, a lo que cal sumar centenars de mils de baixes en la població civil.
Despuix d'este fracàs, Prusia es va unir a la coalició, la qual ara incloïa a Rússia, el Regne Unit, Espanya i Portugal. No obstant, Napoleó reasumi l'orde en Alemània, i infligí una série de derrotes als Aliats, que culminen en la batalla de Dresde el [[26 d'agost]] de [[1813]], a on les tropes aliades varen sofrir baixes de més de cent mil soldats.
Si be semblava que Napoleón anava a resorgir, es varen unir a la Coalició Àustria i Suècia, i en la batalla de les Nacions en Leipzig, el [[16 d'octubre]] els francesos varen ser derrotats en un enfrontament en el que els aliats contaven en el doble de tropes que Napoleó. Despuix d'esta batalla a on varen morir més de 120.000 soldats d'abdós costats, Napoleó es va replegar a França, pero el seu eixèrcit, d'a penes 100.000 hòmens, ya no era capaç de resistir l'envestida de la Coalició, en més de mig milló de soldats.
[[París]] va ser ocupada el [[31 de març]] de [[1814]]. El [[3 d'abril]] va ser depost pel Senat, i baix la pressió dels seus mariscals, Napoleó va abdicar salvaguardant els drets del seu fill el [[4 d'abril]], pero davant l'impossibilitat de mamprendre una ofensiva sobre París per la defecció de Marmont, va abdicar el [[6 d'abril]], esta volta sense posar condicions, i aixina negociar en els aliats. L'[[11 d'abril]], el tractat de Fontainebleau va establir la renúncia de sobirania en França i Itàlia per a sí i la seua família, i el seu exili a la chicoteta illa d'[[Elba]], a 20 km de la costa italiana, mantenint el seu títul d'emperador de manera vitalícia.
Conscient dels desijos dels britànics de desterrar-ho a una illa remota en l'[[Atlàntic]] i del rebuig del poble francés a la restauració borbònica, va escapar d'Elba en [[febrer]] de [[1815]] i va desembarcar en Antibes l'[[1 de març]] des d'a on es va preparar per a reprendre França.
El rei [[Luis XVIII]] va enviar al Quint Regiment de Llínea, comandat pel mariscal Michel Ney, que havia servit a Napoleó en Rússia. En trobar-li-ho en Grenoble, Napoleó es va acostar solament al regiment, es apea del seu cavall i, quan estava en la llínea de fòc del capità Randon, va cridar: «Soldats del Quint, vostés em reconeixen. Si algun home vol disparar sobre el seu emperador, pot fer-ho ara». Despuix d'un breu silenci, els soldats varen cridar: «¡Viu l'Empereur!» i varen marchar junt en Napoleó a París. Va aplegar el [[20 de març]], sense disparar ni un sol proyectil, aclamat pel poble, alçant un eixèrcit regular de 140.000 hòmens i una força voluntària que va ascendir a 200.000 soldats. Era el començ dels Cent Dies.
Establit de nou en París, va promulgar una nova constitució, més democràtica i lliberal que la vigent durant l'Imperi. Molts veterans varen acodir a la seua cridada, començant de nou l'enfrontament contra els aliats. El resultat va ser la campanya de Bèlgica, que va concloure en la derrota en la batalla de Waterloo el [[18 de juny]] de [[1815]].
Napoleó va ser encarcerat i desterrat pels britànics a l'[[Santa Elena (illa)|illa de Santa Elena]], en l'Atlàntic, el [[15 de juliol]] de [[1815]] a on va morir el [[5 de maig]] de [[1821]].
== Cites ==
== Cites ==