La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers llibres de falla ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. | La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers llibres de falla ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. |