78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers llibres de falla ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]].
La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers llibres de falla ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]].
== El Virgo de Vicenteta ==
Es tracta de l'obra mes famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[València]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]], defen la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Segle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]]'' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]]'', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:
<center>
''[...] Obri el temple de l'amor''<br />
''la burra al cap d'un estable''<br />
''i al punt va el burro en lo sable''<br />
''a fer-li guàrdia d'honor;''<br />
''i per més que ella en fervor,''<br />
''rebusna, coceja i bota,''<br />
''tot aquell rabo de jota''<br />
''li emboca per lo pitou.''<br />
''¡I a mi que en manco en tinc prou''<br />
''no ha d'haver ningú que em fota!''<br />
</center>
En L'any [[1979]] el director de cine valencià [[Vicent Escrivà]] va fer una versió cinematogràfica de ''El Virgo'', en l'actriu italiana [[Maria Rosaria Omaggio]] com a protagonista.
== Obres ==
== Obres ==