Canvis

== Fonètica i fonologia ==

== Fonètica i fonologia ==

*Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".

* Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".

*Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".

* Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".

*Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.

* Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.

*La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".

* La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".

*Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".

* Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".

*Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".

* Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".

*Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".

* Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".

*Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".

* Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües romàniques]]

[[Categoria:Llengües romàniques]]

[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]

[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]