Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  22:51 30 dec 2009
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:     
== Context històric ==
 
== Context històric ==
El nazisme és una ideologia alemana gestada en els anys 20 pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles (1919) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en 1929. A nivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialsites del segle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a l'injusta situació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.
+
El nazisme és una ideologia alemana gestada en els anys 20 pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles (1919) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en 1929. A nivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialistes del segle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a l'injusta situació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.
    
Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. En tot i això, també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.
 
Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. En tot i això, també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.
Llínea 10: Llínea 10:  
El nacional-socialisme identifica en la comunitat judia la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'allí deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judia per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i assimilen abdós conceptes, bolcheviquisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacional-socialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de la seua ira per a que el poble alemà descarregue tota la frustració front a la pèssima marcha de l'economia.
 
El nacional-socialisme identifica en la comunitat judia la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'allí deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judia per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i assimilen abdós conceptes, bolcheviquisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacional-socialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de la seua ira per a que el poble alemà descarregue tota la frustració front a la pèssima marcha de l'economia.
   −
Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemany, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en Europa un sistema de castes bassat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.
+
Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemà, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en Europa un sistema de castes bassat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.
    
Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap a els seus companyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.
 
Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap a els seus companyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

Menú de navegació