Canvis

Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels [[Estats Units]] i en el [[riu Yangtsé]] en [[China]]. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.

Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels [[Estats Units]] i en el [[riu Yangtsé]] en [[China]]. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.

Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del [[Nil]] (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'[[Antic Egipte]]; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el [[sigle IX]], i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any [[1400]] i posteriorment per autors com [[William Shakespeare]] a finals del [[sigle XVI]] i principis del [[Sigle XVII|XVII]].

Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del [[Nil]] (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'[[Antic Egipte]]; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el [[sigle IX]], i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any [[1400]] i posteriorment per autors com [[William Shakespeare]] a finals del [[sigle XVI]] i principis del [[Sigle XVII|XVII]].  

== Referències ==

== Referències ==