Canvis

El [[Tractat]] establia que el nou [[Estat Lliure d'Irlanda]] formaria part de la futura [[Commonwealth]] britànica, en la mateixa categoria que el domini de [[Canadà]]. Així mateix, la [[Regne Unit|Corona britànica]] estaria representada en el nou [[Estat]] per un [[governador General]], i els membres del [[Parlament]]

El [[Tractat]] establia que el nou [[Estat Lliure d'Irlanda]] formaria part de la futura [[Commonwealth]] britànica, en la mateixa categoria que el domini de [[Canadà]]. Així mateix, la [[Regne Unit|Corona britànica]] estaria representada en el nou [[Estat]] per un [[governador General]], i els membres del [[Parlament]]

Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].

Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].

Els partidaris de l'acort, els líders dels quals eren [[Arthur Griffith]] i [[Michael Collins (líder irlandés)|Michael Collins]], senyalaven que els termes oferits eren els millors que s'havien propost fins ad eixe moment. L'Estat Lliure dispondria de Parlament i govern propis i tindria ple control sobre el seu [[economia]] i [[Eixèrcit]]. Este sector reconeixia que el Tractat no arreplegava totes les demandes per les quals s'havia lluitat durant la guerra contra Gran Bretanya, pero brindava una oportunitat per a conseguir un major grau de llibertat posteriorment. Al seu parer, l'oposició al pacte implicaria un nou conflicte armat contra els britànics que el [[IRA|Eixèrcit Republicà Irlandés]] (IRA) no conseguiria guanyar. El document es va debatre en el Parlament del Sinn Féin (el [[Dáil Éireann]], organisme que es convertiria posteriorment, en la mateixa denominació irlandesa, en l'Assamblea d'Irlanda) des del [[14 de decembre]] de [[1921]] fins al [[7 de giner]] de [[1922]], data en que fon aprovat per un escàs marge: 67 vots enfront de 57.

Els partidaris de l'acort, els líders dels quals eren [[Arthur Griffith]] i [[Michael Collins (líder irlandés)|Michael Collins]], senyalaven que els termes oferits eren els millors que s'havien propost fins ad eixe moment. L'Estat Lliure dispondria de Parlament i govern propis i tindria ple control sobre el seu [[economia]] i [[Eixèrcit]]. Este sector reconeixia que el Tractat no arreplegava totes les demandes per les quals s'havia lluitat durant la guerra contra Gran Bretanya, pero brindava una oportunitat per a conseguir un major grau de llibertat posteriorment. Al seu parer, l'oposició al pacte implicaria un nou conflicte armat contra els britànics que el [[IRA|Eixèrcit Republicà Irlandés]] (IRA) no conseguiria guanyar. El document es va debatre en el Parlament del Sinn Féin (el [[Dáil Éireann]], organisme que es convertiria posteriorment, en la mateixa denominació irlandesa, en l'Assamblea d'Irlanda) des del [[14 de decembre]] de [[1921]] fins al [[7 de giner]] de [[1922]], data en que fon aprovat per un escàs marge: 67 vots enfront de 57.

L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries al llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven sota el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.

L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries al llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven sota el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.

Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies després en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort van utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió de [[arma]]s'o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acord. Els primers asassinats van tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia després de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies després en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort van utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió de [[arma]]s'o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats van tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia després de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.

La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) van escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.

La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) van escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.