Canvis

Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en el [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.

Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en el [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.

Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i la instauració de les [[Audiències]], el [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]].

Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i l'instauració de les [[Audiències]], el [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]].

==La fase italiana==

==La fase italiana==

Després d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]].

Després d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]].

En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Així el [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per aquest motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romano Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats van sol·licitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.

En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats van solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.

==Abdicació==

==Abdicació==

El [[10 de giner]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], en l'esperança de regnar finalment a França. Este va prendre possessió del tro d'Espanya el [[15 de giner]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].

El [[10 de giner]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], en l'esperança de regnar finalment en França. Este va prendre possessió del tro d'Espanya el [[15 de giner]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].

A la seua mort Felip V va haver de tornar a accedir al tro espanyol, una segona etapa senyalada per l'alvanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa eixercia sobre els assunts del regne.

A la seua mort Felip V hagué de tornar a accedir al tro espanyol, una segona etapa senyalada per l'alvanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa eixercia sobre els assunts del regne.

==Segon regnat==

==Segon regnat==

Després de la mort del seu fill, la política de Felip V va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda el [[1726]].

Després de la mort del seu fill, la política de Felip V va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda el [[1726]].

Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap davant de l'Administració Central. El [[1733]], va firmar en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].

Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. El [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].

En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en França. El [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].

En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. En [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en França. El [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].

Felip V va morir a [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], tingut del seu primer matrimoni.

Felip V va morir en [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], del seu primer matrimoni.

== Vore també ==

== Vore també ==