Canvis

'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ( [[Versalles]], [[Regne de França|França]] [[1683]] - [[Madrit]], [[Regne d'Espanya|Espanya]] [[1746]] ) fon el '''[[Rei d'Espanya]]''' ('''[[1700]]-[[1746]]'''), '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1700]]-[[1707]]'''), '''[[rei de Sicília]]''' ('''[[1700]]-[[1713]]''') i '''[[duc de Milà]]''' ([[1700]]-[[1706]]).

'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ( [[Versalles]], [[Regne de França|França]] [[1683]] - [[Madrid]], [[Regne d'Espanya|Espanya]] [[1746]] ) fou el '''[[Rei d'Espanya]]''' ('''[[1700]]-[[1746]]'''), '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1700]]-[[1707]]'''), '''[[rei de Sicília]]''' ('''[[1700]]-[[1713]]''') i '''[[duc de Milà]]''' ([[1700]]-[[1706]]).

Amb el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va esdevenir el primer rei de la [[Dinastia Borbó]] al tron del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat a França.

En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.

==Orígens familiars==

==Orígens familiars==

Nasqué el [[19 de desembre]] de [[1683]] a la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[París]], essent el segon fill del príncep [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] i la seva esposa [[Maria Anna de Baviera (delfina de França)|Maria Anna de Baviera]]. Era nét per línia paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Espanya]], i per línia materna de [[Ferran I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Savoia]]. Fou oncle del futur rei [[Lluís XV de França]].

Naixqué el [[19 de decembre]] de [[1683]] en la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[Paris]], sent el segon fill del príncip [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] i la seua esposa [[Maria Ana de Baviera (delfina de França)|Maria Ana de Baviera]]. Era net per llínea paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Espanya]], i per llínea materna de [[Ferrando I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Saboya]]. Fon tio del futur rei [[Lluís XV de França]].

==Núpcies i descendents==

==Núpcies i descendents==

Es casà a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el [[2 de novembre]] de [[1701]] amb '''[[Maria Lluïsa de Savoia]]''', filla del [[duc de Savoia|duc]] [[Víctor Amadeu II de Savoia]] i la princesa [[Anna Maria d'Orleans]]. D'aquesta unió tingueren quatre fills:

Es casà en [[Figueres]] el [[2 de novembre]] de [[1701]] en '''[[Maria Lluïsa de Saboya]]''', filla del [[duc de Saboya|duc]] [[Víctor Amadeu II de Saboya]] i la princesa [[Ana Maria d'Orleans]]. D'esta unió tingueren quatre fills:

* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]]''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncep d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]

* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]]''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncip d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]

* l'infant Felip Lluís de Borbó ([[1798]])

* l'infant Felip Lluís de Borbó ([[1798]])

* l'infant Felip Pere de Borbó ([[1712]]-[[1719]])

* l'infant Felip Pere de Borbó ([[1712]]-[[1719]])

* l'infant '''[[Ferran VI d'Espanya]]''' ([[1713]]–[[1759]]), '''[[príncep d'Astúries]]''' i '''[[rei d'Espanya]]'''

* l'infant '''[[Ferran VI d'Espanya]]''' ([[1713]]–[[1759]]), '''[[príncip d'Astúries]]''' i '''[[rei d'Espanya]]'''

Es casà, en segones núpcies, el [[24 de desembre]] de [[1714]] a [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] amb la princesa '''[[Isabel de Farnesi]]''', filla del príncep [[Odoard II de Parma]] i [[Doreta Sofia de Neburg]]. D'aquesta unió nasqueren:

Es casà, en segones núpcies, el [[24 de decembre]] de [[1714]] en [[Guadalajara (Castella-La Mancha)|Guadalajara]] en la princesa '''[[Isabel de Farnesio]]''', filla del príncip [[Odoart II de Parma]] i [[Doreta Sofia de Neburc]]. D'esta unió naixqueren:

* l'infant '''[[Carles III d'Espanya]]''' ([[1716]]-[[1788]]), '''[[rei d'Espanya]]'''

* l'infant '''[[Carles III d'Espanya]]''' ([[1716]]-[[1788]]), '''[[rei d'Espanya]]'''

* l'infant Francesc de Borbó ([[1717]])

* l'infant Francesc de Borbó ([[1717]])

* la infanta [[Maria Anna Victòria d'Espanya]] ([[1718]]–[[1781]]), casada el [[1729]] amb '''[[Josep I de Portugal]]'''

* la infanta [[Maria Ana Victòria d'Espanya]] ([[1718]]–[[1781]]), casada el [[1729]] en '''[[Josep I de Portugal]]'''

* l'infant '''[[Felip I de Parma]]''' ([[1720]]–[[1765]]), '''[[duc de Parma]]''' i iniciador de la branca [[Borbó-Parma]]. Es casà amb la princesa [[Elisabet de França (duquessa de Parma)|Elisabet de França]].

* l'infant '''[[Felip I de Parma]]''' ([[1720]]–[[1765]]), '''[[duc de Parma]]''' i iniciador de la branca [[Borbó-Parma]]. Es casà en la princesa [[Elisabet de França (duquesa de Parma)|Elisabet de França]].

* la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (delfina de França)|Maria Teresa d'Espanya]] ([[1726]]–[[1746]]), casada el [[1745]] amb [[Lluís, delfí de França]], fill del rei [[Lluís XV de França]]

* la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (delfina de França)|Maria Teresa d'Espanya]] ([[1726]]–[[1746]]), casada el [[1745]] en [[Lluís, delfí de França]], fill del rei [[Lluís XV de França]]

* l'infant [[Lluís Antoni d'Espanya]] ([[1727]]–[[1785]]), [[arquebisbe]] de [[Toledo]], Primat d'Espanya i [[cardenal]]. Posteriorment es casà amb [[Maria Teresa de Vallabriga]]  

* l'infant [[Lluís Antoni d'Espanya]] ([[1727]]–[[1785]]), [[arquebisbe]] de [[Toledo]], Primat d'Espanya i [[cardenal]]. Posteriorment es casà amb [[Maria Teresa de Vallabriga]]  

* la infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada el [[1750]] amb '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]]'''

* la infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada el [[1750]] en '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]]'''

==Hereu de la Corona==

==Hereu de la Corona==

[[Carles II de Castella]] moria el [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Així la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] la [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i la resta de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncep elector va provocar que Carles II designés hereu '''Felip d'Anjou''', amb la condició que no podés ser designat hereu del tron francès.

[[Carles II de Castella]] moria el [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Així la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] la [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i la resta de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que Carles II designés hereu '''Felip d'Anjou''', amb la condició que no podés ser designat hereu del tron francès.

La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Però el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Arxiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I d'Habsburg]], tenia més drets al tron i invocant la renúncia de l'àvia de Felip d'Anjou i germana de Carles II, [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc desprès, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Aquesta situació no agradà les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a França i Espanya.

La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Però el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Arxiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I d'Habsburg]], tenia més drets al tron i invocant la renúncia de l'àvia de Felip d'Anjou i germana de Carles II, [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc desprès, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Aquesta situació no agradà les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a França i Espanya.