Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  19:27 29 dec 2009
Llínea 21: Llínea 21:  
Just després d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del [[Govern d'Espanya]], va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la [[Cadena COPE]]. En 1992 es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En 1993 va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en 1994 PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en maig de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el 19 de juny de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
 
Just després d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del [[Govern d'Espanya]], va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la [[Cadena COPE]]. En 1992 es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En 1993 va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en 1994 PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en maig de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el 19 de juny de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
   −
== Conseqüències ==
+
= Conseqüències =
 
Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en [[Espanya]] per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical.
 
Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en [[Espanya]] per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical.
374

edicions

Menú de navegació