Llínea 315: |
Llínea 315: |
| | | |
| === La decadència === | | === La decadència === |
− | La decadència de l'occità com a llengua administrativa i lliterària va des del final del [[segle XV]] fins al [[segle XIX|XIX]], en que l'occità anà perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, pero ya en [[1550]] el divorç era patent. | + | La decadència de l'occità com a llengua administrativa i lliterària va des del final del [[sigle XV]] fins al [[sigle XIX|XIX]], en que l'occità anà perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, pero ya en [[1550]] el divorç era patent. |
| | | |
− | El francés acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], així com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon als escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants. | + | El francés acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], aixina com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon en els escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants. |
| | | |
| La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l'occità, perque els [[jacobins]], baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l'occità s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble. | | La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l'occità, perque els [[jacobins]], baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l'occità s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble. |
| | | |
− | La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[segle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, hasda el [[segle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]]. | + | La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[sigle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins el [[sigle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]]. |
| | | |
− | Per a una gran majoria, l'occità era l'única llengua parlada hasda el començament del [[segle XX]], hasda que l'escola republicana francesa escomença en una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitaparlants. | + | Per a una gran majoria, l'occità era l'única llengua parlada fins el començament del [[sigle XX]], fins que l'escola republicana francesa escomença en una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitaparlants. |
| | | |
| === Les renaixences === | | === Les renaixences === |