Llínea 343: |
Llínea 343: |
| | | |
| ==== Época contemporànea ==== | | ==== Época contemporànea ==== |
− | En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn. | + | En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn. |
| | | |
− | Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills. | + | Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills. |
| | | |
| Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors: | | Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors: |
| * [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir: | | * [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir: |
− | ** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc. | + | ** L'anti-narcissisme històric de la gent del Llenguadoc. |
− | ** La llògica antiunitarista. | + | ** La llògica anti-unitarista. |
| ** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible. | | ** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible. |
| ** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]]. | | ** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]]. |