Llínea 3: |
Llínea 3: |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| | | |
− | El Davall Vinalopó comprén les terres, com el seu nom indica, del curs davall del riu [[Vinalopó]]. La major part de la comarca està formada per una gran plana, que només es veu accidentada per la [[Serra de Crevillent]], i pel [[Cap de Santa Pola]]. | + | El Baix Vinalopó comprén les terres, com el seu nom indica, del curs baix del riu [[Vinalopó]]. La major part de la comarca està formada per una gran plana, que només es veu accidentada per la [[Serra de Crevillent]], i pel [[Cap de Santa Pola]]. |
| | | |
| A pesar de ser una àmplia comarca, el seu territori està només dividit en tres municipis: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]. | | A pesar de ser una àmplia comarca, el seu territori està només dividit en tres municipis: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]. |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les [[Salines de Santa Pola]], o [[El Fondo]] d'Elig-Crevillent, així com el [[Clot de Galvany]]. | | En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les [[Salines de Santa Pola]], o [[El Fondo]] d'Elig-Crevillent, així com el [[Clot de Galvany]]. |
| | | |
− | La temperatura mitjana anual és 17ºC i la precipitació mija anual és 330 mm. | + | La temperatura mija anual és 17ºC i la precipitació mija anual és 330 mm. |
| | | |
| == Activitat i economia == | | == Activitat i economia == |
− | El Davall Vinalopó és una comarca dinàmica, la qual es dedica a diferents àmbits econòmics. En el sector primari, l'agricultura sempre ha tingut una importància gran, ya que el camp d'Elig-Crevillent ha segut àmpliament treballat en hortes i cultius. D'atra banda, [[Santa Pola]] continua sent a hores d'ara un dels primers ports peixcaters espanyols. | + | El Baix Vinalopó és una comarca dinàmica, la qual es dedica a diferents àmbits econòmics. En el sector primari, l'agricultura sempre ha tingut una importància gran, ya que el camp d'Elig-Crevillent ha segut àmpliament treballat en hortes i cultius. D'atra banda, [[Santa Pola]] continua sent a hores d'ara un dels primers ports peixcaters espanyols. |
| | | |
− | La indústria és també molt important, en [[Crevillent]] s'ha desenrollat molt la indústria de la '''estora''', arribant a otorgar-se-li una denominació d'orige. Elig per la seua banda, compartix en atres ciutats del [[Vinalopó]] la capitalitat espanyola de les indústries del '''calçat'''.
| + | L'indústria és també molt important, en [[Crevillent]] s'ha desenrollat molt la indústria de l''''estora''', arribant a otorgar-se-li una denominació d'orige. Elig per la seua banda, compartix en atres ciutats del [[Vinalopó]] la capitalitat espanyola de les indústries del '''calçat'''. |
| | | |
− | El '''turisme''' ve ocupant un ampli sector econòmic des de fa décades. El desenrollament d'esta activitat principalment a [[Santa Pola]] ha anat atraent numerosos visitants i residents a la zona. Així com han anat experimentant creiximent els núcleus costers elchans de [[Arenals del Sol]] i [[la Marina]]. [[Elig]] com a tal, a causa del seu caràcter comercial i cultural ([[Dama d'Elig]], [[Palmerar d'Elig|Palmerar]], [[Misteri d'Elig|Misteri]], etc.) s'ha convertit també en un creixent destí turístic a banda de la costa. | + | El '''turisme''' ve ocupant un ampli sector econòmic des de fa décades. El desenroll d'esta activitat principalment en [[Santa Pola]] ha anat atraent numerosos visitants i residents a la zona. Aixina com han anat experimentant creiximent els núcleus costers ilicitants d'[[Arenals del Sol]] i [[la Marina]]. [[Elig]] com a tal, a causa del seu caràcter comercial i cultural ([[Dama d'Elig]], [[Palmerar d'Elig|Palmerar]], [[Misteri d'Elig|Misteri]], etc.) s'ha convertit també en un creixent destí turístic a banda de la costa. |
| | | |
− | L'aeroport de l'Altet, en el terme municipal d'Elig, es troba ademés en esta comarca, sent el quint aeroport espanyol en volum de passagers per any. | + | L'[[aeroport de l'Altet]], en el terme municipal d'Elig, es troba ademés en esta comarca, sent el quint aeroport espanyol en volum de passagers per any. |
| | | |
| == Llengua == | | == Llengua == |
− | La comarca es troba ubicada dins de la zona de [[predomini llingüístic oficial]] [[valencià]]. Encara que, igual que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], el [[Idioma espanyol|espanyol]] també és llengua d'us comú en el Davall Vinalopó, a causa de la immigració i del predomini llingüístic [[Idioma espanyol|espanyol]] en els mijans de comunicació i per la seua cooficialitat en el [[valencià]]. | + | La comarca es troba ubicada dins de la zona de [[predomini llingüístic oficial]] [[valencià]]. Encara que, igual que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], l'[[Idioma espanyol|espanyol]] també és llengua d'us comú en el Baix Vinalopó, a causa de l'immigració i del predomini llingüístic [[Idioma espanyol|espanyol]] en els mijos de comunicació i per la seua cooficialitat en el [[valencià]]. |
| | | |
| == Delimitacions Històriques == | | == Delimitacions Històriques == |
| {{AP|Historia de les comarques valencianes}} | | {{AP|Historia de les comarques valencianes}} |
− | La comarca del Davall Vinalopó és de creació moderna (l'any 1989). [[Emili Beüt]], en el seu llibre "Confines naturals del Regne de València" publicat l'any [[1934]], la va incloure en la històrica [[Horta d'Alacant]] (juntament en [[Guardamar del Segura]]) | + | La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna (l'any 1989). [[Emili Beüt]], en el seu llibre "Confines naturals del Regne de València" publicat l'any [[1934]], la va incloure en l'històrica [[Horta d'Alacant]] (juntament en [[Guardamar del Segura]]) |
| | | |
− | ==Veja's també== | + | ==Vore també== |
| * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] |
| | | |
| {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} |
| [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] |