| '''Lucrècia Borja''' (en [[llatí]], ''Lucretia Borgia''; en [[italià]], ''Lucrezia Borgia'' i en [[castellà]], ''Lucrecia Borgia'' o ''Lucrecia de Borja'') ([[Subiaco]], [[Roma]], [[Itàlia]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - † [[Ferrara]], [[Itàlia]], [[24 de juny]] de [[1519]]), fon la filla de [[Roderic de Borja]], el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el [[Papa]] [[Aleixandre VI]], i de Vannozza Cattanei. | | '''Lucrècia Borja''' (en [[llatí]], ''Lucretia Borgia''; en [[italià]], ''Lucrezia Borgia'' i en [[castellà]], ''Lucrecia Borgia'' o ''Lucrecia de Borja'') ([[Subiaco]], [[Roma]], [[Itàlia]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - † [[Ferrara]], [[Itàlia]], [[24 de juny]] de [[1519]]), fon la filla de [[Roderic de Borja]], el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el [[Papa]] [[Aleixandre VI]], i de Vannozza Cattanei. |
− | Aleixandre VI, el qual utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora. | + | Aleixandre VI, utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora. |