23 698
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Francesc Caballero i Muñoz''' (Valéncia, 23 d'abril de 1894 - 22 de giner de 1982) fon un escritor, poeta i polític Valencians|valen…»
'''Francesc Caballero i Muñoz''' ([[Valéncia]], [[23 d'abril]] de [[1894]] - [[22 de giner]] de [[1982]]) fon un escritor, poeta i polític [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Francesc Caballero i Muñoz participà en els concursos lliteraris organisats per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i [[Lo Rat Penat]] i fon militant d'[[Unió Valencianista Regional]].
Començà el seu treball lliterari colaborant en el semanari popular ''[[Foc y Flama]]'' (Valéncia, 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com: ''Jardí espiritual'' (1915) o ''Camins de llum'' (1919). Formava part del grup dels renovadors que tractaven d'aportar matisos modernistes per mig de recursos d'orige simbolista.
També colaborà en diverses revistes lliteràries i polítiques, anteriors a la Guerra Civil, com: ''[[Pàtria Nova]]'', ''[[El Poble Valencià]]'', ''[[Pensat i Fet]]'' o ''[[El Camí]]'', en esta última baix el seudònim de ''Daniel Tossal''.
Fon fundador, en l'any [[1927]], en plena [[Dictadura de Primo de Rivera]], junt a [[Enric Navarro i Borràs]], [[Adolf Pizcueta]], [[Miquel Duran]] i [[Francesc Almela i Vives]] de la revista literària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'', en l'objectiu d'impulsar la regeneració de la lliteratura i de acostar-se a les corrents lliteràries i culturals vanguardistes que en les décades de [[1920]] i [[1930]] sorgiren en tota [[Europa]].
Francesc Caballero fon un dels firmants, en l'any 1932, de les [[Normes de Castelló]], i es va enfrontar dialecticament a [[Josep Maria Bayarri]] pel seu llibre titulat ''[[El perill català]]'' (1932).
El 7 de febrer de [[1934]] va assistir a l'assamblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a on fon elegit el Consell Directiu i es varen aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz fon escollit president segon, acompanyant a [[Vicent Vilaplana]], [[Robert Moròder]], [[Carles Salvador]], [[Pasqual Asins]] o [[Baldomer Vendrell]], entre atres.
Despuix de la Guerra Civil se separà de l'ideari polític que havia defés abans del 1936 i es dedicà a publicar poesia de temàtica fallera i festera, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i colaborà en els periòdics ''[[Diario de Valencia]]'', ''[[Las Provincias]]'' i en el ''Almanaque'' del mateix periòdic.
== Biografia ==
Francesc Caballero i Muñoz participà en els concursos lliteraris organisats per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i [[Lo Rat Penat]] i fon militant d'[[Unió Valencianista Regional]].
Començà el seu treball lliterari colaborant en el semanari popular ''[[Foc y Flama]]'' (Valéncia, 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com: ''Jardí espiritual'' (1915) o ''Camins de llum'' (1919). Formava part del grup dels renovadors que tractaven d'aportar matisos modernistes per mig de recursos d'orige simbolista.
També colaborà en diverses revistes lliteràries i polítiques, anteriors a la Guerra Civil, com: ''[[Pàtria Nova]]'', ''[[El Poble Valencià]]'', ''[[Pensat i Fet]]'' o ''[[El Camí]]'', en esta última baix el seudònim de ''Daniel Tossal''.
Fon fundador, en l'any [[1927]], en plena [[Dictadura de Primo de Rivera]], junt a [[Enric Navarro i Borràs]], [[Adolf Pizcueta]], [[Miquel Duran]] i [[Francesc Almela i Vives]] de la revista literària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'', en l'objectiu d'impulsar la regeneració de la lliteratura i de acostar-se a les corrents lliteràries i culturals vanguardistes que en les décades de [[1920]] i [[1930]] sorgiren en tota [[Europa]].
Francesc Caballero fon un dels firmants, en l'any 1932, de les [[Normes de Castelló]], i es va enfrontar dialecticament a [[Josep Maria Bayarri]] pel seu llibre titulat ''[[El perill català]]'' (1932).
El 7 de febrer de [[1934]] va assistir a l'assamblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a on fon elegit el Consell Directiu i es varen aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz fon escollit president segon, acompanyant a [[Vicent Vilaplana]], [[Robert Moròder]], [[Carles Salvador]], [[Pasqual Asins]] o [[Baldomer Vendrell]], entre atres.
Despuix de la Guerra Civil se separà de l'ideari polític que havia defés abans del 1936 i es dedicà a publicar poesia de temàtica fallera i festera, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i colaborà en els periòdics ''[[Diario de Valencia]]'', ''[[Las Provincias]]'' i en el ''Almanaque'' del mateix periòdic.