Canvis

Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.  

Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.  

A partir de l'any [[1934]] Carles Salvador es va concentrar en l'activisme cultural en pro del català. Les colaboracions en revistes, els cursos de valencià en el Centre de Cultura Valenciana, les publicacions i les tertúlies lliteràries constituïxen llavors algunes de les activitats principals de l'escritor. En plena [[Guerra Civil]], en [[1937]] fon elegit membre de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV) i tingué una participació destacada en el II Congrés Internacional d'Intelectuals Antifascistes. Despuix de la guerra i durant la [[Franquisme|dictadura franquista]], la seua activitat va minvar de forma notòria. Llavors Carles Salvador va trobar un cert covil en la societat [[Lo Rat Penat]], una institució que fon respectada pel règim. Allí fon president perpetu de la Secció de Lliteratura i Filologia, des de la que organisava els cursos de valencià.  

A partir de l'any [[1934]] Carles Salvador es va concentrar en l'activisme cultural en pro del [[català]]. Les colaboracions en revistes, els cursos de valencià en el Centre de Cultura Valenciana, les publicacions i les tertúlies lliteràries constituïxen llavors algunes de les activitats principals de l'escritor. En plena [[Guerra Civil]], en l'any [[1937]] fon elegit membre de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV) i tingué una participació destacada en el II Congrés Internacional d'Intelectuals Antifascistes. Despuix de la guerra i durant la [[Franquisme|dictadura franquista]], la seua activitat va minvar de forma notòria. Llavors Carles Salvador va trobar un cert covil en la societat [[Lo Rat Penat]], una institució que fon respectada pel règim. Allí fon president perpetu de la Secció de Lliteratura i Filologia, des de la que organisava els cursos de valencià.  

Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]).

Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]).