Canvis

Més avant, l'esperit inquet i àvit de coneiximent de Sanz li portà a participar dels primers passos del cinematógraf en Espanya; i en l'any [[1918]], i baix la direcció de [[Maximilià Thous i Orts]], feu un documental en el títul de ''«Sanz y el secreto de su arte»'' en el qual, a manera de docudrama de poc més de 60 minuts de duració dividit en quatre parts donà a conèixer els mecanismes tècnics que donaven vida als seus ninots. Esta película fon sense cap dubte un dels primers intents, en els inicis del sigle XX, de realisar cine d'animació, en una producció en la qual interactuen l'autómata al costat de personages quotidians; narrant una història que transcorria en l'Espanya real de l'época i que entre molts atres valors, és un autèntic document sociològic que, en la seua realisació, està al nivell de películes com: ''«El hotel eléctrico»'' ([[1908]]) de Segundo de Chomón, o de la cinta francesa de [[1904]] ''«Wood The world's Greatest Ventriloquist»'' i inclús de ''«Le Voyage dans la Lune»'', de Georges Méliès.

Més avant, l'esperit inquet i àvit de coneiximent de Sanz li portà a participar dels primers passos del cinematógraf en Espanya; i en l'any [[1918]], i baix la direcció de [[Maximilià Thous i Orts]], feu un documental en el títul de ''«Sanz y el secreto de su arte»'' en el qual, a manera de docudrama de poc més de 60 minuts de duració dividit en quatre parts donà a conèixer els mecanismes tècnics que donaven vida als seus ninots. Esta película fon sense cap dubte un dels primers intents, en els inicis del sigle XX, de realisar cine d'animació, en una producció en la qual interactuen l'autómata al costat de personages quotidians; narrant una història que transcorria en l'Espanya real de l'época i que entre molts atres valors, és un autèntic document sociològic que, en la seua realisació, està al nivell de películes com: ''«El hotel eléctrico»'' ([[1908]]) de Segundo de Chomón, o de la cinta francesa de [[1904]] ''«Wood The world's Greatest Ventriloquist»'' i inclús de ''«Le Voyage dans la Lune»'', de Georges Méliès.

Sanz arribà a ser considerat com el millor ventríloc de la seua època. Obtingué una gran fortuna que acabà perdent per a tornar a començar de nou. Morí en l'any 1939, en acabar una gira per Amèrica. Està soterrat en el cementeri d'[[Anna]] al costat de la seua dona, Josefa Sols Lluch, que li sobrevixqué 18 anys.

Sanz arribà a ser considerat com el millor ventríloc de la seua època. Obtingué una gran fortuna que acabà perdent per a tornar a començar de nou. Morí en l'any 1939, en acabar una gira per Amèrica. Està soterrat en el cementeri d'[[Anna]] al costat de la seua dona, Josefa Sols Lluch, que li sobrevixqué 18 anys.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==