Canvis

Georg Christoph Lichtenberg fon el més jove de 17 germans, fill d'un pastor protestant d'idèntic nom que fon ascendint en la jerarquia eclesiàstica fins a convertir-se en superintendent de [[Darmstadt]]. Al contrari de lo habitual en un religiós de l'época, el seu pare disponia de grans coneiximents científics.  

Georg Christoph Lichtenberg fon el més jove de 17 germans, fill d'un pastor protestant d'idèntic nom que fon ascendint en la jerarquia eclesiàstica fins a convertir-se en superintendent de [[Darmstadt]]. Al contrari de lo habitual en un religiós de l'época, el seu pare disponia de grans coneiximents científics.  

Lichtenberg fon educat en la casa dels seus pares fins a l'edat de 10 anys en que va ingressar en l'escola llatina de Darmstadt. La seua inteligència es va posar ràpidament en evidència. Pretenia estudiar matemàtiques pero la seua família no alcançava a pagar els estudis per lo que en [[1762]] la seua mare, Katharina Henriette Lichtenberg, naixcuda en [[Eckhard]] ([[1696]]-[[1764]]) es va dirigir a Lluís VIII de Hesse-Darmstadt, que li va concedir a Lichtenberg una beca anual de 200 gulden. En maig de l'any [[1763]] deixà Darmstadt per a estudiar fins a [[1766]] matemàtiques, història natural i astronomia en l'Universitat de Gotinga.

Lichtenberg fon educat en la casa dels seus pares fins a l'edat de 10 anys en que va ingressar en l'escola llatina de Darmstadt. La seua inteligència es va posar ràpidament en evidència. Pretenia estudiar matemàtiques pero la seua família no alcançava a pagar els estudis per lo que en [[1762]] la seua mare, Katharina Henriette Lichtenberg, naixcuda en [[Eckhard]] ([[1696]]-[[1764]]) es va dirigir a Lluís VIII de Hesse-Darmstadt, que li va concedir a Lichtenberg una beca anual de 200 gulden. En maig de l'any [[1763]] deixà Darmstadt per a estudiar fins a l'any [[1766]] matemàtiques, història natural i astronomia en l'Universitat de Gotinga.

La seua discapacitat física ([[escoliosis]]) i el seu clim a patir malalties provablement varen fer d'ell una persona extremadament curiosa i observadora.

La seua discapacitat física ([[escoliosis]]) i el seu clim a patir malalties provablement varen fer d'ell una persona extremadament curiosa i observadora.

Despuix dels seus estudis realisà dos llarcs viages a [[Anglaterra]], el primer en [[1770]] com a tutor de dos estudiants anglesos lo qual causà una gran impressió al Rei Jorge III d'Anglaterra i Hannover que el va recomanar per a ocupar una plaça de professor de filosofia. En els anys següents fins a [[1774]] va realisar observacions astronòmiques en l'antic Observatori de Gotinga. En el segon dels seus viages de [[1774]] a [[1775]] va conéixer a integrants de l'expedició que donà la segona volta al món de [[James Cook|Cook]] i ad atres personalitats de l'época com [[James Watt]] o [[Joseph Priestley]].  

Despuix dels seus estudis realisà dos llarcs viages a [[Anglaterra]], el primer en l'any [[1770]] com a tutor de dos estudiants anglesos lo qual causà una gran impressió al Rei Jorge III d'Anglaterra i Hannover que el va recomanar per a ocupar una plaça de professor de filosofia. En els anys següents fins a [[1774]] va realisar observacions astronòmiques en l'antic Observatori de Gotinga. En el segon dels seus viages de [[1774]] a [[1775]] va conéixer a integrants de l'expedició que donà la segona volta al món de [[James Cook|Cook]] i ad atres personalitats de l'época com [[James Watt]] o [[Joseph Priestley]].  

En l'any [[1777]] realisà experiments fotogràfics en alta tensió, escampant [[licopodi]] en pols sobre una placa altament electrisada, estudiant les ramificacions de les descàrregues elèctriques. Posteriorment eixes figures en les imàgens es varen nomenar figures de Lichtenberg.

En l'any [[1777]] realisà experiments fotogràfics en alta tensió, escampant [[licopodi]] en pols sobre una placa altament electrisada, estudiant les ramificacions de les descàrregues elèctriques. Posteriorment eixes figures en les imàgens es varen nomenar figures de Lichtenberg.

En [[1770]] havia obtingut plaça de professor de física, matemàtiques i astronomia en l'Universitat de Gotinga, encara que no va impartir classes fins a [[1776]].

En [[1770]] havia obtingut plaça de professor de física, matemàtiques i astronomia en l'Universitat de Gotinga, encara que no va impartir classes fins a [[1776]].

En [[1777]] estigué relacionat en Maria Dorothea Stechardt ([[1765]]-[[1782]]). Des de [[1780]] fins al seu decés fon professor (Ordinarius) de física. En [[1782]] coneix a Margarethe Elisabeth Kellner en qui comença una atra relació anàloga a la matrimonial. En [[1793]] fon nomenat membre de la Royal Society de [[Londres]].

En l'any [[1777]] estigué relacionat en Maria Dorothea Stechardt ([[1765]]-[[1782]]). Des de [[1780]] fins al seu decés fon professor (Ordinarius) de física. En [[1782]] coneix a Margarethe Elisabeth Kellner en qui comença una atra relació anàloga a la matrimonial. En [[1793]] fon nomenat membre de la Royal Society de [[Londres]].

== Obra ==

== Obra ==