Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Artiste plastic i escritor (Campanar, Valencia, 1.869 - † Valencia, 29 de giner de 1.957). Se casà en Maria Hernández, en qui tingueren una filla: Vicenta. | + | Artiste plastic i escritor ([[Campanar]], [[Valéncia]], [[1869]] - † Valéncia, [[29 de giner]] de [[1957]]). Se casà en Maria Hernández, en qui tingué una filla: Vicenta. |
| | | |
− | Fill de llauradors, ocupacio que eixerci durant la seua chiquea, naixque a la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de [[Valencia]]. | + | Fill de llauradors, ocupació que eixerci durant la seua chiquea, naixqué en la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de Valéncia. |
| | | |
− | Pero ben pronte deixaria el conreu de la terra perque son pare, Roc Andreu, se quedà viudo i decidi traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net. | + | Pero ben pronte deixaria el conreu de la terra perque son pare, Roc Andreu, se quedà viudo i decidi traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons conta el seu net. |
− | A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien estat molt elegits. | + | A pesar de que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien segut molt elegits. |
− | Des de molt menut demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis. | + | Des de molt chicotet demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis. |
| | | |
− | D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valencia durant les tres primeres decades del segle XX. | + | D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valéncia durant les tres primeres decades del s[[igle XX]]. |
| | | |
| Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria. | | Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria. |
| | | |
− | Als catorze anys se converti en el mes estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formacio, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edicio del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se el 1.887 i que Cabrelles conclogue quan ocorregue la mort del seu mentor. | + | Als catorze anys se convertí en el més estret colaborador de [[Constantí Llombart]], quedant a carrec d'este la seua formació, fent-ho particip de molts dels seus proyectes, com per eixemple l'edició del Diccionari Valencià-Castella de [[Josep Escrig]] que començà a publicar-se en l'any [[1887]] i que Cabrelles conclogué quan ocorregué la mort del seu mentor. |
− | Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels ultims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells. | + | Poeta liric i romantic d'inspirats i bells matisos fon un gran valedor de la [[Renaixença valenciana]], considerat un dels últims poetes, encapçalada per [[Teodor Llorente]], la major part de la seua obra poetica s'arreplegà en el volum Versos Vells. |
− | La seua major produccio poetica la feu en llengua vernacula. | + | La seua major produccioó poetica la feu en llengua vernacula. |
| | | |
− | Entre les seues obres destaquen Mariola en 1.897, Flors del Xúquer en 1.899; la coleccio de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en 1.899. | + | Entre les seues obres destaquen Mariola en [[1897]], Flors del Xúquer en [[1899]]; la colecció de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en l'any [[1899]]. |
| | | |
− | Obtingue en quatre ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals de Valencia (1.894, 1.909, 1.928 i 1.946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]].
| + | Obtingué en quatre ocasions la Flor Natural dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia|Jocs Florals de Valéncia]] (1894, 1909, 1928 i 1946), per lo que li fon concedit el titul de [[Mestre en Gai Saber]]. |
| | | |
− | Ademes, escrigue algunes obres teatrals com: El Bufo, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Cami Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en musica del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de canço, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador GINER.
| + | Ademés, escrigué algunes obres teatrals com: El Bufó, Les Males Llengües, El Toc del Caragol, El Camí Nou; Un Milacre, La Fe Premiada; una opera en música del mestre Magenti, L'horta Vella, que mai va vore la llum; i una coneguda lletra de cançó, Ho Entrà de la Murta, que musicà Salvador Giner. |
| | | |
− | Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1.890), [[Lo Rat Penat]] (1.911), La Degollà, Las Provincias, etc. | + | Tambe colaborà en la prensa periodica: La Tronà, L'Escandal (1890), [[Lo Rat Penat]] (1911), La Degollà, Las Provincias, etc. |
| | | |
− | En paralel desenrollà una carrera com artiste plastic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memoria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'1 d'agost de 1.928. | + | En paralel desenrollà una carrera com artiste plàstic de cert relleu que li donà merits per a erigir en memòria del seu amic [[Constantí Llombart]] un bust en bronze junt a una de les “Muntanyetes d'Elío” en els [[Vivers|jardins dels Vivers]], inaugurat l'[[1 d'agost]] de [[1928]]. |
| + | |
| + | També feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de [[1885]]. |
| + | Pero ademés de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés són preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com [[artiste faller]] complet: escrivia [[llibrets]] des de l'any [[1942]] i fea [[Falla|falles]]. |
| | | |
− | Tambe feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de 1.885.
| |
− | Pero ademes de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés son preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com artiste faller complet: escrivia llibrets des de 1.942 i fea falles.
| |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| * [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua] | | * [https://calles.valenciaactua.es/poeta-andres-cabrelles-calle/ Valencia Actua] |
| + | |
| + | [[Categoria:Valencians]] |
| + | [[Categoria:Escritors]] |
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| + | [[Categoria:Poetes valencians]] |
| + | [[Categoria:Artistes Fallers]] |