Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| + | |
| + | Fill d'un mege militar, a l'any de nàixer en Barcelona la seua família es va traslladar a [[Tànger]] ([[protectorat espanyol de Marroc]]), ciutat cosmopolita a on es va aficionar a la llectura i a on va viure feliçment fins als dotze anys. Despuix va marchar a educar-se a [[Cihuela]] ([[Sòria]]) en una tia seua, que ho manà durant el curs escolar intern a un colege privat que els jesuïtes tenien en [[Saragossa]]. Despuix va viure en [[Aranjuez]] fins als díhuit anys, alguna cosa que tindrà la seua importància quan escriga la seua novela ''Real sitio''; dels seus anys en el [[Riu Tajo|Tajo]] va nàixer també ''El río que nos lleva''. Ell afirmarà despuix que allí va nàixer com a escritor. |
| + | |
| + | En l'any [[1935]], en sols díhuit anys, va obtindre per oposició una plaça de funcionari d'[[Aduana|aduanes]]; feu els cursos en [[Madrit]] tornant les fins de semana a Aranjuez. Fon destinat a [[Santander]]. Li queda temps per a escomençar a estudiar [[piano]] i es fa soci d'un cineclub pioner; anant el temps eixercirà de crític cinematogràfic. |
| + | |
| + | En [[1936]] fon movilisat per l'[[eixèrcit]] [[Bando republicà|republicà]] en la [[Guerra Civil Espanyola]], combatent en un batalló [[Anarquisme|anarquiste]]. Per petició dels analfabets els llegia el periòdic i alguns llibres. En [[1937]], en ser conquistada Santander, es va passar a l'eixèrcit del [[bando nacional]]. Passada la guerra en [[Santander]], [[Melilla]], [[Catalunya]], [[Guadalajara]] i [[Huete]] ([[Conca]]). Durant estos anys, comença a escriure poesia, de la que s'han conservat varis centenars de poemes que s'han donat a conéixer en l'any [[2020]] en el llibre: ''Días en blanco. Poesía completa''. |
| + | |
| + | En [[1939]] acaba la seua primera novela, ''La estatua de Adolfo Espejo''. Demana i obté el trasllat a Madrit en [[1940]], a on, en [[1944]], contrau matrimoni en Isabel Pellicer i realisa els seus estudis universitaris de [[Ciències Econòmiques]], que finalisà en [[1947]] en Premi Extraordinari. En [[1950]] es doctora en una tesis sobre localisació industrial que publica en [[1951]]. |
| + | |
| + | Des de [[1947]] dona classes en l'universitat i comença ademés a treballar com a economiste per al Banc Exterior d'Espanya. Eixercix ademés d'assessor per al Ministeri de Comerç entre [[1951]] i [[1957]] i en eixe comés assistix a numeroses reunions internacionals i en la preparació del Pla d'Estabilisació de [[1959]]. Ademés s'incorpora a la Secretaria Tècnica del Ministeri de Facenda en [[1962]]. En l'any [[1955]] ya s'havia convertit en catedràtic de "Estructura i institucions econòmiques" en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], que ocupà fins a [[1969]], compaginant-ho en diversos llocs en el Banc Exterior d'Espanya, alcançant el nivell de subdirector general. |
| + | |
| + | Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo. |
| | | |
| (Secció per completar) | | (Secció per completar) |