78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Uiquilliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri (edita)
Revisió de 23:54 16 dec 2009
, 23:54 16 dec 2009Pàgina nova, en el contingut: «Seleccio de poemes de Josep Maria Bayarri. == El Raig de Sol == Sobre la taula en què escrivia ara ha vingut un raig de sol i han saludat la llum del ...».
Seleccio de poemes de [[Josep Maria Bayarri]].
== El Raig de Sol ==
Sobre la taula en què escrivia
ara ha vingut un raig de sol
i han saludat la llum del dia
mos lírics versos en revol
i ara la meua poesia
ol a clarors i a vida ol.
El raig de sol sobre ma taula
ha dut un alt encantament
quan jo triava la paraula
a tot esment i sentiment
i s’ha daurat tota ma taula
d’un íntim or deliqüescent.
La realitat me secundava
i arran de terra fea el vol
el de mos versos que em voltava
suggestionificant estol,
i ara d’altura s’enyorava
pel convit d’este raig de sol.
I ha vingut tota l’alegria
al sentiment des de l’astral
i en estos versos que escrivia
reconfortanta se’m prenia
esta alegria sideral.
I se dauraven els meus versos
a to d’or clar del sol novell,
i en lo seu raig, àtoms dispersos,
suraven vius mos rims diversos
fent de son raig líric joiell.
Gran bé del Cel en la demiúrgica
hora d’inicis del matí
quan, oficiant al món litúrgica,
la mà del sol féu, taumatúrgica,
este miracle per a mi!
*Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, [Valéncia, 1928].
== Ocre ==
Si el vers venia, ella
pernoctava deliquial en l’esme
de la benaurança.
I encara la cuca mínima
corsecava l’afany intrascendent.
Al regust de les hores de pedra
podríem jugar llunàtics
per les esferes esfereïdores
i múltiples. Alhora
unes emocions inductives
projectaven la supervivència.
A l’espai blau, de llautó
era l’heliotrop i la sargantana
una heràldica de presagis roents.
Aquella sinèresi tremolava vives
punxes grogues de silencis.
Allí jo, i tu!
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, [València, 1954].
== Astral ==
Versos?
Tu vols poligonar tendrament
ritmes. Afins les emocions,
perdura la rima. O llança-la
al quart hemisferi —dos a dos sempre.
Versos?
Els versos van per dreceres de purnes.
L’idioma capta entrebancs.
La gènesi del vers branda.
Tu eres poeta? Allà d’allà mira,
guaita blaus i visatges de silenci.
I t’afinques a sobre
i quan tornes pels adverbis
en escala d’electrons de suro
tindràs la mida de l’ésser asfàltic.
I mig riuràs per demés
i l’esfínter dels estels encara.
Un jorn oiràs la llum dels poliedres.
Els astres faran l’ullet
i en deshauci intermitent la comba
te pastarà versos de nou aigües.
Versos encara?
Estàs en l’angúnia de les piràmides.
Tu eres un esperit d’arquitectura.
Conforme.
Per a totes les menyspreables
síl·labes, acosta hipopòtams.
* Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, [València, 1954].
== Ansia de Color Safrà ==
Tens uns ulls de record.
A bones hores, ara,
el sentit de l’esguard se m’esparvera.
Tu sentiràs al centre de la còrnia
una deshumanització de l’iris
i me voràs com sure en la igniscència
precisa.
Recordaràs l’encant de l’auri
quasi terrós. Alhora persistent
vindrà al teu cristal·lí la papallona
i pel finestral bru de tes pupil·les
la meravella de lo que no és.
Tens uns ulls de record.
Adés les hores de la infància
d’arbres i de flors de paper de seda;
després les pomes de la joventut
que tenia sucoses somniacions;
més després l’ànsia de color de safrà
i suculenta de les arquivoltes
del sentiment.
Mira jo me sé estar grunsant-me
en les cordes dels àpexs evocadors
dels teus ulls.
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, [Valéncia, 1954].
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
== El Raig de Sol ==
Sobre la taula en què escrivia
ara ha vingut un raig de sol
i han saludat la llum del dia
mos lírics versos en revol
i ara la meua poesia
ol a clarors i a vida ol.
El raig de sol sobre ma taula
ha dut un alt encantament
quan jo triava la paraula
a tot esment i sentiment
i s’ha daurat tota ma taula
d’un íntim or deliqüescent.
La realitat me secundava
i arran de terra fea el vol
el de mos versos que em voltava
suggestionificant estol,
i ara d’altura s’enyorava
pel convit d’este raig de sol.
I ha vingut tota l’alegria
al sentiment des de l’astral
i en estos versos que escrivia
reconfortanta se’m prenia
esta alegria sideral.
I se dauraven els meus versos
a to d’or clar del sol novell,
i en lo seu raig, àtoms dispersos,
suraven vius mos rims diversos
fent de son raig líric joiell.
Gran bé del Cel en la demiúrgica
hora d’inicis del matí
quan, oficiant al món litúrgica,
la mà del sol féu, taumatúrgica,
este miracle per a mi!
*Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, [Valéncia, 1928].
== Ocre ==
Si el vers venia, ella
pernoctava deliquial en l’esme
de la benaurança.
I encara la cuca mínima
corsecava l’afany intrascendent.
Al regust de les hores de pedra
podríem jugar llunàtics
per les esferes esfereïdores
i múltiples. Alhora
unes emocions inductives
projectaven la supervivència.
A l’espai blau, de llautó
era l’heliotrop i la sargantana
una heràldica de presagis roents.
Aquella sinèresi tremolava vives
punxes grogues de silencis.
Allí jo, i tu!
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, [València, 1954].
== Astral ==
Versos?
Tu vols poligonar tendrament
ritmes. Afins les emocions,
perdura la rima. O llança-la
al quart hemisferi —dos a dos sempre.
Versos?
Els versos van per dreceres de purnes.
L’idioma capta entrebancs.
La gènesi del vers branda.
Tu eres poeta? Allà d’allà mira,
guaita blaus i visatges de silenci.
I t’afinques a sobre
i quan tornes pels adverbis
en escala d’electrons de suro
tindràs la mida de l’ésser asfàltic.
I mig riuràs per demés
i l’esfínter dels estels encara.
Un jorn oiràs la llum dels poliedres.
Els astres faran l’ullet
i en deshauci intermitent la comba
te pastarà versos de nou aigües.
Versos encara?
Estàs en l’angúnia de les piràmides.
Tu eres un esperit d’arquitectura.
Conforme.
Per a totes les menyspreables
síl·labes, acosta hipopòtams.
* Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, [València, 1954].
== Ansia de Color Safrà ==
Tens uns ulls de record.
A bones hores, ara,
el sentit de l’esguard se m’esparvera.
Tu sentiràs al centre de la còrnia
una deshumanització de l’iris
i me voràs com sure en la igniscència
precisa.
Recordaràs l’encant de l’auri
quasi terrós. Alhora persistent
vindrà al teu cristal·lí la papallona
i pel finestral bru de tes pupil·les
la meravella de lo que no és.
Tens uns ulls de record.
Adés les hores de la infància
d’arbres i de flors de paper de seda;
després les pomes de la joventut
que tenia sucoses somniacions;
més després l’ànsia de color de safrà
i suculenta de les arquivoltes
del sentiment.
Mira jo me sé estar grunsant-me
en les cordes dels àpexs evocadors
dels teus ulls.
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, [Valéncia, 1954].
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]