Canvis

'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià (La Haye en Touraine, [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic i físic francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià (La Haye en Touraine, [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic i físic francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.  

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.