Canvis

'''Erich Alfred Hartmann''' ([[Weissach]], [[Baden-Wurtemberg]], [[República de Weimar]], [[19 d'abril]] de [[1922]] - [[Baden-Wurtemberg]], [[Alemània]], [[20 de setembre]] de [[1993]]), malnomenat "Chic" (en alemà: ''Bubi'') pels seus camarades alemans i "El Diable Negre" (en alemà: ''Der Schwarze Teufel'') pels seus adversaris soviètics; fon un pilot de caces alemà durant la [[Segona Guerra Mundial]], considerat el millor as de l'aviació en l'història de la guerra aérea. Va volar en 1.404 missions i va participar en 825 combats distints. Se li acredita haver abatut 352 avions Aliats —345 soviètics i 7 nortamericans— mentres servia en la [[Luftwaffe]]. En el transcurs de la guerra, es va vore obligat a realisar catorze aterrisages forçosos en el seu caça pels danys sofrits per l'impacte en fragments de les aeronaus enemigues que havia derribat o per culpa de fallos mecànics. Mai fon derribat o forçat a aterrisar per fòc enemic.

'''Erich Alfred Hartmann''' ([[Weissach]], [[Baden-Wurtemberg]], [[República de Weimar]], [[19 d'abril]] de [[1922]] - † [[Baden-Wurtemberg]], [[Alemània]], [[20 de setembre]] de [[1993]]), malnomenat "Chic" (en alemà: ''Bubi'') pels seus camarades alemans i "El Diable Negre" (en alemà: ''Der Schwarze Teufel'') pels seus adversaris soviètics; fon un pilot de caces alemà durant la [[Segona Guerra Mundial]], considerat el millor as de l'aviació en l'història de la guerra aérea. Va volar en 1.404 missions i va participar en 825 combats distints. Se li acredita haver abatut 352 avions Aliats —345 soviètics i 7 nortamericans— mentres servia en la [[Luftwaffe]]. En el transcurs de la guerra, es va vore obligat a realisar catorze aterrisages forçosos en el seu caça pels danys sofrits per l'impacte en fragments de les aeronaus enemigues que havia derribat o per culpa de fallos mecànics. Mai fon derribat o forçat a aterrisar per fòc enemic.

Hartmann fon pilot de planejadors abans de la guerra, es va allistar en la Luftwaffe en [[1940]] i va completar la formació de pilot de caça en [[1942]]. Fon destinat al Jagdgeschwader 52 (52.ª Ala de caça) en el Front oriental i tingué la sòrt de servir baix la supervisió d'alguns dels pilots més experimentats de la força aérea alemana. Gràcies ad açò, va millorar ràpidament les seues tàctiques i número de victòries, que li varen fer mereixedor de la prestigiosa Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Fulls de Roure, Espases i Diamants el 25 d'agost de [[1944]], acreditant 301 victòries aérees. En el moment de la seua concessió a Hartmann, era la màxima condecoració militar alemana.

Hartmann fon pilot de planejadors abans de la guerra, es va allistar en la Luftwaffe en l'any [[1940]] i va completar la formació de pilot de caça en [[1942]]. Fon destinat al Jagdgeschwader 52 (52.ª Ala de caça) en el Front oriental i tingué la sòrt de servir baix la supervisió d'alguns dels pilots més experimentats de la força aérea alemana. Gràcies ad açò, va millorar ràpidament les seues tàctiques i número de victòries, que li varen fer mereixedor de la prestigiosa Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Fulls de Roure, Espases i Diamants el [[25 d'agost]] de [[1944]], acreditant 301 victòries aérees. En el moment de la seua concessió a Hartmann, era la màxima condecoració militar alemana.

Erich Hartmann es va anotar la seua victòria 352 i última a migdia del 8 de maig de [[1945]], hores abans del final de la guerra. Junt en el restant del Jagdgeschwader 52, es va rendir a l'Eixèrcit dels [[Estats Units]] i despuix fon entregat a l'Eixèrcit Roig de l'[[Unió Soviètica]]. En un intent de pressionar-li per a que entrara al servici de l'Eixèrcit Popular Nacional de la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), fon jujat per falsos crims de guerra i condenat, encara que la seua sentència fon anulada pòstumament per un tribunal rus com un processament maliciós. Fon sentenciat a 25 anys de treballs forçats i va permanéixer 10 anys en varis camps de presoners i [[Gulag|gulags]] en l'Unió Soviètica fins a la seua lliberació en [[1955]].

Erich Hartmann es va anotar la seua victòria 352 i última a migdia del 8 de maig de [[1945]], hores abans del final de la guerra. Junt en el restant del Jagdgeschwader 52, es va rendir a l'Eixèrcit dels [[Estats Units]] i despuix fon entregat a l'Eixèrcit Roig de l'[[Unió Soviètica]]. En un intent de pressionar-li per a que entrara al servici de l'Eixèrcit Popular Nacional de la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), fon jujat per falsos crims de guerra i condenat, encara que la seua sentència fon anulada pòstumament per un tribunal rus com un processament maliciós. Fon sentenciat a 25 anys de treballs forçats i va permanéixer 10 anys en varis camps de presoners i [[Gulag|gulags]] en l'Unió Soviètica fins a la seua lliberació en [[1955]].