2441
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 89:
Llínea 89: − − − − {{Història de la Comunitat Valenciana}} Llínea 153:
Llínea 149: + Llínea 160:
Llínea 157: −
sense resum d'edició
| notes =
| notes =
}}
}}
El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], que va comprendre des de la [[reconquista]] del regne preexistent de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia quan les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], que va comprendre des de la [[reconquista]] del regne preexistent de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia quan les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia.
Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia.
== Administració ==
== Administració ==
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
=== Càrrecs i oficis majors ===
=== Càrrecs i oficis majors ===
* [[Mestre racional]]
* [[Mestre racional]]
* [[Bale general]]
* [[Bale general]]