Canvis

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el 6 de maig de 1935, el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del 21 de setembre de 1935 i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el 6 de maig de 1935, el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del 21 de setembre de 1935 i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Les seues posicions van distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que "en els moments més crítics (octubre de 1934, febrer de 1936) [Luis Lucia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de 1936, Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Les seues posicions van distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que "en els moments més crítics (octubre de 1934, febrer de 1936) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de 1936, Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Després de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a França, pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el 18 de juliol de 1936 Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

Després de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a França, pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el 18 de juliol de 1936 Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

L'historiador Vicent Menges Església va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana i política de Luis Lluïa i Lluïa''; fruit de la dita tesis fon el llibre ''En el tall de la navaixa'', biografia de Luis Lucia.

L'historiador Vicent Menges Església va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana i política de Luis Lluïa i Lluïa''; fruit de la dita tesis fon el llibre ''En el tall de la navaixa'', biografia de Luis Lucia.

Luis Lucia Lucia és pare de [[Luis Lucia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.

Luis Lúcia Lúcia és pare de [[Luis Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.

{{BD|1888|1943|Lucia Lluïa, Luis}}

{{BD|1888|1943|Lucia Lucia, Luis}}

[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]

[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]