78 832
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) fon un partit polític d'àmbit valencià fundat en Valéncia en 1930. Estigué actiu d...».
'''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en [[1930]]. Estigué actiu durant la [[Segona República Espanyola]], aglutinant als sectors conservadors de la burguesia agrària valenciana i chicotets i mijans propietaris de les comarques del nort i centre de la [[Comunitat Valenciana]], mentres que en les comarques del sur, més industrialisades la seua força era menor. El seu portaveu era el ''[[Diario de Valencia]]'' i entre els seus dirigents van destacar [[Luis Lluïa Lluïa]], l'empresari de la seda [[José Duato Chapa]], el fundador del ''Diario de Valencia'' [[Manuel Simó]] (antic dirigent de [[Comunió Tradicionalista]]) i [[Ignacio Villalonga]], president de la Cambra de Comerç i Indústria de Valéncia. Lúcia era el líder del sector reformiste d'inspiració social-cristiana, enfrontat a sovint en el sector majoritari, que era més conservador. Els seus principis van ser esbossats en el llibre de Luis Lúcia ''En estes hores de transició'', publicat al giner de 1930.
Els seus creadors eren antics militants del [[tradicionalisme]], contraris al [[jaumisme]] (el sector agrupat entorn del pretenent [[Jaime de Borbón i Borbón-Parma]], i pronte va atraure als sectors agraristes d'[[Alzira]]. Ideològicament estava molt pròxim a [[José María Gil-Robles]], també defensor del [[accidentalisme]] de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es van opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref>
En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es va presentar com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, i va obtindre dos escans en Castelló, un per Valéncia capital, tres en la província de Valéncia i tres en Alacant, entre ells Lúcia i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'Ajuntament de Valéncia.
Després de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], van recolzar la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, van recolzar la sublevació militar, i a l'acabar molts d'ells van ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en octubre de 1936. No va ocórrer lo mateix en Luis Lúcia Lúcia, que va mostrar la seua adhesió inicial a la República, pero fon després empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc després fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que després la seua pena fon commutada.
==Referencies==
{{listaref}}
==Enllaços externs==
*[[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971).
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]]
[[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
Els seus creadors eren antics militants del [[tradicionalisme]], contraris al [[jaumisme]] (el sector agrupat entorn del pretenent [[Jaime de Borbón i Borbón-Parma]], i pronte va atraure als sectors agraristes d'[[Alzira]]. Ideològicament estava molt pròxim a [[José María Gil-Robles]], també defensor del [[accidentalisme]] de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es van opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref>
En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es va presentar com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, i va obtindre dos escans en Castelló, un per Valéncia capital, tres en la província de Valéncia i tres en Alacant, entre ells Lúcia i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'Ajuntament de Valéncia.
Després de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], van recolzar la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, van recolzar la sublevació militar, i a l'acabar molts d'ells van ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en octubre de 1936. No va ocórrer lo mateix en Luis Lúcia Lúcia, que va mostrar la seua adhesió inicial a la República, pero fon després empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc després fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que després la seua pena fon commutada.
==Referencies==
{{listaref}}
==Enllaços externs==
*[[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971).
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]]
[[Categoria:Partits polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]