Canvis

'''Lluís Lucia Lucia''' [[Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].

'''Lluís Lucia Lucia''' ([[Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] valencià. Es va llicenciar en Dret en Valéncia. En 1912, als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]]'' fins a 1914. En 1918 va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per Valéncia en les eleccions de novembre de 1933 i febrer de 1936. Les seues posicions van ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] valencià. Es va llicenciar en Dret en Valéncia. En 1912, als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]]'' fins a 1914. En 1918 va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per Valéncia en les eleccions de novembre de 1933 i febrer de 1936. Les seues posicions van ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

La pena capital fon, no obstant, commutada, després de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de 1941 es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a Mallorca. Al començament de 1943 va morir.

La pena capital fon, no obstant, commutada, després de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de 1941 es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a Mallorca. Al començament de 1943 va morir.

Luis Lluïa va publicar un important número d'articuls i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de Barcelona, llibre publicat en 1942). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han sigut publicades.

Luis Lluïa va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de Barcelona, llibre publicat en 1942). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

L'historiador Vicent Menges Església va defendre la seua tesi doctoral ''Biografia humana i política de Luis Lluïa i Lluïa''; fruit de la dita tesis fon el llibre ''En el tall de la navaixa'', biografia de Luis Lucia.

L'historiador Vicent Menges Església va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana i política de Luis Lluïa i Lluïa''; fruit de la dita tesis fon el llibre ''En el tall de la navaixa'', biografia de Luis Lucia.

Luis Lucia Lucia és pare de [[Luis Lucia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.

Luis Lucia Lucia és pare de [[Luis Lucia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.