26 381
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 33:
Llínea 33: + +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|''Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....''|(''[[El País]]'', 10.11.2004)}}
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que: 'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó'. El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'articul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels politics que intervingueren en la 'resolucio' del conflicte llingüistic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors. O siga, el desti de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la politica barataria: Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta mes la Llengua Valenciana servi de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins a eixe moment havia defes, entregà la normalisacio de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}