117
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + Llínea 14:
Llínea 15: − + − +
aportar imatges
[[Image:Escudo de Alcalá de Chivert2.png|190px|thumbnail|right|Escut d'Alcalà de Chivert]]
[[Image:Escudo de Alcalá de Chivert2.png|190px|thumbnail|right|Escut d'Alcalà de Chivert]]
[[File:Alcalá de Xivert.Iglesia Parroquial de San Juan Bautista.jpg|thumb|190px|Iglésia de Sant Joan Batiste. Alcalà de Chivert]]
[[File:Alcalá de Xivert.Iglesia Parroquial de San Juan Bautista.jpg|thumb|190px|Iglésia de Sant Joan Batiste. Alcalà de Chivert]]
[[Archiu:Alcalà de Xivert.jpg|miniaturadeimagen|Alcalà de Xivert.]]
'''Alcalà de Chivert''' (en [[castellà]] ''Alcalá de Chivert''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
'''Alcalà de Chivert''' (en [[castellà]] ''Alcalá de Chivert''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
* Iglésia de Sant Joan Batiste
* Iglésia de Sant Joan Batiste
[[Archiu:Xivert, un castillo conquistado por los Templarios.JPG|miniaturadeimagen|Castell de Xivert.]]
Destaca la torre campanar de l'[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|Iglésia de Sant Joan Batiste]]. Per a elegir el proyecte de l'iglésia d'Alcalà de Chivert es va convocar un concurs que fon adjudicat a José Herrero i el [[14 d'abril]] de [[1736]] es va colocar la primera pedra del temple. Les obres varen finalisar baix la direcció de Juan Barceló i l'iglésia parroquial fon beneïda en l'any [[1766]].
Destaca la torre campanar de l'[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|Iglésia de Sant Joan Batiste]]. Per a elegir el proyecte de l'iglésia d'Alcalà de Chivert es va convocar un concurs que fon adjudicat a José Herrero i el [[14 d'abril]] de [[1736]] es va colocar la primera pedra del temple. Les obres varen finalisar baix la direcció de Juan Barceló i l'iglésia parroquial fon beneïda en l'any [[1766]].
[[Archiu:Marina de Alcossebre.jpg|miniaturadeimagen|Marina de Alcalá de Xivert- Alcossebre.]]
Les seues grans dimensions permeten que est edifici descolle del restant de les edificacions de la població. Dispon de tres naus en travessia coberta, volta de canó i pilars d'estil corinti. El seu conjunt es pot considerar d'estil barroc valencià. La frontera principal, les obres de la qual varen dirigir els mestres Antonio Granja i Juan Barceló, està arrematada en florons i piràmides, dispon de dos columnes a cada costat i en la seua part superior una capelleta.
Les seues grans dimensions permeten que est edifici descolle del restant de les edificacions de la població. Dispon de tres naus en travessia coberta, volta de canó i pilars d'estil corinti. El seu conjunt es pot considerar d'estil barroc valencià. La frontera principal, les obres de la qual varen dirigir els mestres Antonio Granja i Juan Barceló, està arrematada en florons i piràmides, dispon de dos columnes a cada costat i en la seua part superior una capelleta.