En este gouache veem al pintor treballant des de la finestra de la seua habitació en l'Hotel Savoy de Nova York, en una vista sobre la Quinta Avinguda. En ràpides pinzellades capta sobre el cartó la vida urbana carregada del dinamisme que la caracterisa i protagonisada pels automòvils que circulen per la calçada. En ells Sorolla reconeixia sense dubte els signes de la vida moderna. El resultat és una obra que s'inscriu plenament en la modernitat, per estil i per tema. El paralelisme en importants obres impressionistes és evident (Caillebotte, Pisarro.) Són moltes les escenes de carrers i places parisenques que inevitablement nos recorda este gouache de Sorolla. L'immersió i coincidència de Sorolla en l'esperit de la seua época es mostra plena en obres com esta. A eixe esperit modern respon també la pròpia intrascendència del tema i l'aspecte de moment casual de l'escena, sense més pretensió que la de captar una "toma" de la vida ciutadana, una estampa urbana marcada per la velocitat de la nova màquina i la conquista de nous horisons, nous alvanços que es materialisen per eixemple en l'altura d'uns edificis que varen deure sorprendre al pintor en ànguls nous d'acostament a la realitat. | En este gouache veem al pintor treballant des de la finestra de la seua habitació en l'Hotel Savoy de Nova York, en una vista sobre la Quinta Avinguda. En ràpides pinzellades capta sobre el cartó la vida urbana carregada del dinamisme que la caracterisa i protagonisada pels automòvils que circulen per la calçada. En ells Sorolla reconeixia sense dubte els signes de la vida moderna. El resultat és una obra que s'inscriu plenament en la modernitat, per estil i per tema. El paralelisme en importants obres impressionistes és evident (Caillebotte, Pisarro.) Són moltes les escenes de carrers i places parisenques que inevitablement nos recorda este gouache de Sorolla. L'immersió i coincidència de Sorolla en l'esperit de la seua época es mostra plena en obres com esta. A eixe esperit modern respon també la pròpia intrascendència del tema i l'aspecte de moment casual de l'escena, sense més pretensió que la de captar una "toma" de la vida ciutadana, una estampa urbana marcada per la velocitat de la nova màquina i la conquista de nous horisons, nous alvanços que es materialisen per eixemple en l'altura d'uns edificis que varen deure sorprendre al pintor en ànguls nous d'acostament a la realitat. |