Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) va ser un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final. | + | '''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Va realisar el seu aprenentage en el taller del seu pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara]] el major, junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.
| + | Realisà el seu aprenentage en el taller de son pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara, el major]], junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'[[Evaristo Muñoz]] i [[Konrad Rudolf]]. |
| | | |
− | Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).
| + | Fon fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit). |
| | | |
| [[File:Cristo yacente - Ignacio Vergara Gimeno.JPG|thumb|Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)]] | | [[File:Cristo yacente - Ignacio Vergara Gimeno.JPG|thumb|Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)]] |
| | | |
− | La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]]. Com a imaginer en [[fusta]], va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix. | + | La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquim, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martí i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV). |
| | | |
− | En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carlos III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme. | + | Com a imaginer en [[fusta]], destacà en la Verge de Portacoeli de la [[Catedral de Valéncia]], la de Sant Pere Alcántara en el [[convent de Sant Pasqual de Vilarreal]] i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix. |
| + | |
| + | En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carles III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 30: |
Llínea 32: |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | * Gran Enciclopedia Valenciana, reproducida en Valencia-Personajes | + | |
| + | * ''[[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]]'' (Mas-Ivars Editores, 12 toms, [[1973]]), reproduïda en "Valencia-Personajes". |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 41: |
Llínea 44: |
| [[Categoria:Escultors]] | | [[Categoria:Escultors]] |
| [[Categoria:Escultors valencians]] | | [[Categoria:Escultors valencians]] |
| + | [[Categoria:Sigle XVIII]] |