− | L''''home salvage''' o ser dels boscs és una figura mitològica que apareix en obres d'art i lliteratura migeval europea. Es presenta en característiques físiques del [[ser humà]], en la diferència essencial de trobar-se el seu cos cobert de pelussa, a excepció del seu rostre, peus, mans, [[Genoll|genolls]] i [[Colze|colzes]]. El seu tamany estava subordinat al tipo d'obra artística i al tipo de narració en el que es trobara present. La forma en que interactuava en els hòmens solia produir adaptacions del seu tamany al context, apareixent ya com un jagant equiparable als monts o als arbres, o be com un ser chicotet que s'ocultava baix els fulls del bosc. Ademés del seu tamany, el salvage migeval estava dotat de capacitats sobrehumanes, com la força i rapidea. | + | L''''home salvage''' o ser dels boscs és una figura [[Mitologia|mitològica]] que apareix en obres d'art i lliteratura migeval europea. Es presenta en característiques físiques del [[ser humà]], en la diferència essencial de trobar-se el seu cos cobert de pelussa, a excepció del seu rostre, peus, mans, [[Genoll|genolls]] i [[Colze|colzes]]. El seu tamany estava subordinat al tipo d'obra artística i al tipo de narració en el que es trobara present. La forma en que interactuava en els hòmens solia produir adaptacions del seu tamany al context, apareixent ya com un jagant equiparable als monts o als arbres, o be com un ser chicotet que s'ocultava baix els fulls del bosc. Ademés del seu tamany, el salvage migeval estava dotat de capacitats sobrehumanes, com la força i rapidea. |
| El comportament de l'home salvage està lligat al regne animal. L'unió que presenta l'home salvage, entre lo animal i lo humà, permet una ruptura en l'idea cristiana que alluntava a l'home de la béstia. La seua naturalea salvage no li permetia el control sobre els seus instints i passions. L'incapacitat de control comportava una existència caracterisada pel plaer sexual i carnal; de l'autonomia del cos respecte a la voluntat. | | El comportament de l'home salvage està lligat al regne animal. L'unió que presenta l'home salvage, entre lo animal i lo humà, permet una ruptura en l'idea cristiana que alluntava a l'home de la béstia. La seua naturalea salvage no li permetia el control sobre els seus instints i passions. L'incapacitat de control comportava una existència caracterisada pel plaer sexual i carnal; de l'autonomia del cos respecte a la voluntat. |