26 019
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 20:
Llínea 20: − + + + + +
→Biografia
No passà molt de temps ans que sorgira una oportunitat d'accedir a un paper d'importància. La primera actriu, Amparo Soler Leal, va sofrir un atac d'[[apendicitis]] i Baró la va substituir. Es tractava de l'obra ''Harvey'', de [[Mary Chase]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]]. Compartint l'escenari en Marsillach, Amparo Baró va enlluernar en el seu talent des del mateix inici de la seua carrera. Un atre gran valedor de l'actriu va entrar en joc en esta la seua etapa primera: [[Jaime de Armiñán]].
No passà molt de temps ans que sorgira una oportunitat d'accedir a un paper d'importància. La primera actriu, Amparo Soler Leal, va sofrir un atac d'[[apendicitis]] i Baró la va substituir. Es tractava de l'obra ''Harvey'', de [[Mary Chase]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]]. Compartint l'escenari en Marsillach, Amparo Baró va enlluernar en el seu talent des del mateix inici de la seua carrera. Un atre gran valedor de l'actriu va entrar en joc en esta la seua etapa primera: [[Jaime de Armiñán]].
Encara en l'any [[1957]], la companyia del teatre Windsor va estrenar una obra seua, ''Café del Liceu'', a partir de l'event la marcha professional de Baró es va trobar lligada repetidament tant a l'autor de la comèdia com al seu director escènic. L'estiu següent, la companyia es va incorporar ad alguns Festivals d'Espanya. Baró va forjar l'armassó del seu ofici en companyers de la talla de [[José Luis López Vázquez]], [[Luis Morris]], [[Venancio Muro]], entre uns atres. Va representar en aquell llavors ''Mi adorado Juan'', de [[Miguel Mihura]]; ''Bobosse'', d'[[André Roussin]] i ''El pan de todos'', d'[[Alfonso Sastre]]. En la mateixa companyia es va traslladar a [[Madrit]], a on ha desenrollat en lo successiu la major part de la seua carrera professional.
Encara en l'any [[1957]], la companyia del teatre Windsor va estrenar una obra seua, ''Café del Liceu'', a partir de l'event la marcha professional de Baró es va trobar lligada repetidament tant a l'autor de la comèdia com al seu director escènic. L'estiu següent, la companyia es va incorporar ad alguns Festivals d'Espanya. Baró va forjar l'armassó del seu ofici en companyers de la talla de [[José Luis López Vázquez]], [[Luis Morris]], [[Venancio Muro]], entre uns atres. Va representar en aquell llavors ''Mi adorado Juan'', de [[Miguel Mihura]]; ''Bobosse'', d'[[André Roussin]] i ''El pan de todos'', d'[[Alfonso Sastre]]. En la mateixa companyia es va traslladar a [[Madrit]], a on ha desenrollat en lo successiu la major part de la seua carrera professional.
En la capital obtingué en l'any [[1959]] un èxit personal, dirigida per [[Cayetano Luca de Tena]], en l'obra de [[Lillian Hellman]] ''La calúmnia'', al costat de [[Mayrata O'Wisiedo]]. També, sent encara una jove de vint anys, realisà una gira per Suramèrica.
Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).
(Secció per completar)
(Secció per completar)