124 784
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + +
sense resum d'edició
En una reacció química, quan els reactius es mesclen en un recipient de reacció de solució aquosa (en calefacció, si és necessari), no es convertixen en productes la totalitat dels reactius. Despuix d'un temps (que depén dels composts que constituïxen la mescla), les reaccions opostes, poden alcançar iguals velocitats de reacció, creant un equilibri dinàmic en el que la relació entre els reactius i productes serà fixa.
En una reacció química, quan els reactius es mesclen en un recipient de reacció de solució aquosa (en calefacció, si és necessari), no es convertixen en productes la totalitat dels reactius. Despuix d'un temps (que depén dels composts que constituïxen la mescla), les reaccions opostes, poden alcançar iguals velocitats de reacció, creant un equilibri dinàmic en el que la relació entre els reactius i productes serà fixa.
J.W. Gibbs va sugerir en l'any [[1873]] que l'equilibri s'alcança quan l'energia de Gibbs del sistema està en el seu valor mínim (suponent que la reacció es porta a terme a pressió constant). Lo que açò significa és que la derivada de l'energia de Gibbs sobre la coordenada de reacció (una mida de l'extensió en que s'ha produït la reacció, que van des de zero per a tots els reactius a un màxim per a tots els productes) es desvanix, senyalant un punt estacionari. Esta derivada se sol cridar, per certes raons tècniques, el canvi d'energia de Gibbs. Este criteri és al mateix temps necessari i suficient. Si una mescla no està en equilibri, la lliberació de l'energia de Gibbs en excés (o l'energia de Helmholtz en les reaccions a volum constant) és el motor que canvia la composició de la mescla fins que s'alcança l'equilibri.
== Referències ==
== Referències ==