23 721
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 55:
Llínea 55: + + + + + + + + + + + +
→Atres ensajos
''El cuento de nunca acabar'' fon un dels seus llibres d'ensaig més personals en el que Martín Gaite, en la seua forma tan clara de narrar lo quotidià, nos ensenya la rebotiga de la seua escritura pero també reflexiona sobre la coherència, la vida, l'infància, l'amor, la mentira, lo fugaç. Fa inventari de la seua existència fins a [[1982]], en que es va publicar. Parla del seu amor per la lliteratura i per la vida, pels núvols, per la contemplació. Són reflexions que escrigué a lo llarc de nou anys i que va voler arreplegar com la seua visió del món. Curiosament per ad algú que escrivia de manera tan natural, lo que preval a lo llarc dels anys d'esta obra és la coherència i la força del seu estil lliterari.
''El cuento de nunca acabar'' fon un dels seus llibres d'ensaig més personals en el que Martín Gaite, en la seua forma tan clara de narrar lo quotidià, nos ensenya la rebotiga de la seua escritura pero també reflexiona sobre la coherència, la vida, l'infància, l'amor, la mentira, lo fugaç. Fa inventari de la seua existència fins a [[1982]], en que es va publicar. Parla del seu amor per la lliteratura i per la vida, pels núvols, per la contemplació. Són reflexions que escrigué a lo llarc de nou anys i que va voler arreplegar com la seua visió del món. Curiosament per ad algú que escrivia de manera tan natural, lo que preval a lo llarc dels anys d'esta obra és la coherència i la força del seu estil lliterari.
== Estil lliterari ==
Respecte a la seua experiència com a escritora digué en una entrevista en [[1998]]:
{{Cita|Hi ha tres tipos de satisfacció. Una és la de quan escrius. A mi lo que m'agrada és escriure. No manege el tema fins que ho tinc ben agarrat. En les meues notes, els meus apunts, i la meua memòria componc eixe tema. Ya saps cóm aludixc en els meus texts a cosir, als fils, ad eixe llevar i posar les coses, a compondre-les... No contar-ho tot de colp, això és lo essencial per a mantindre l'interés del llector...}}
{{Cita|Una atra és la satisfacció de la crítica que se't fa. Les lligc i les rep be. Unes voltes, pense que no s'han fixat en alguna cosa a lo que yo concedixc importància, pero atres voltes veig que els crítics han fet puntualisació que em sorprenen per lo encertades, a voltes noten coses que yo no vea de la mateixa manera, i que estan be. De fet,el llibre ya està en mans dels demés. I és el moment del treball dels crítics.}}
{{Cita|Una atra satisfacció és la que dona el llector. Constate que li agrade a prou gent, no vaig a dir una atra cosa. I no em veuen com una escritora que haja tirat la tovalla, una escritora consagrada. Esta gratificació de la venda, digam, no ho és en sí mateixa, si una no està contenta en si mateixa. Lo que he fet ho he fet lo millor que he sabut. En la llimitació que tinga en els temes, perque escric de lo que conec, i tampoc tinc massa tendència a explicar cóm faig lo que faig. El llector ya ho entendrà. Per ad això matise la realitat, i no done tota l'informació de colp. Em satisfà que el llector valore que lligga posant de la seua part.}}
{{Cita|He vixcut els quaranta anys en la sòrt de poder fer lo que m'agrada, escriure, i en la sòrt de que lo que escric els agrada als meus llectors, i encoraja als crítics. Ho veig com un milacre.}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==