Canvis

''Unió Democràtica del País Valencià''' (UDPV) fon un [[partit polític]] l'àmbit d'actuació del qual era la [[Comunitat Valenciana]], d'ideologia [[Democràcia Cristiana|democratacristiana]] i [[catalanista]], i que actualment es definix com una ''associació inspirada en el personalisme comunitari, que té com a objecte impulsar iniciatives i realisar activitats que servixquen per a transformar la vida cultural, cívica i política del País Valencià''.

'''Unió Democràtica del País Valencià''' (UDPV) fon un [[partit polític]] l'àmbit d'actuació del qual era la [[Comunitat Valenciana]], d'ideologia [[Democràcia Cristiana|democratacristiana]] i [[pancatalanisme|pancatalanista]], i que actualment es definix com una ''associació inspirada en el personalisme comunitari, que té com a objecte impulsar iniciatives i realisar activitats que servixquen per a transformar la vida cultural, cívica i política del País Valencià''.

Va nàixer en la clandestinitat en 1962 a raïl dels contactes que van tindre en l'[[Universitat de Valéncia]] membres de plataformes catalanistes diverses reunits en l'Aula Ausias March, com [[Vicent Miquel]], [[Rafael Ninyoles]], Josep Raga, Lluís Alpera, Ernest Serna i Màrius Viadel, la majoria d'ells d'orientació democratacristiana. Tenia uns 50 militants, entre els dirigents més destacats es trobaven [[Vicent Ruiz Monrabal]], [[Vicent Diego]], [[Francesc Fayos]] i [[Empar Escrivà]]. Van rebre el recolzament d'antics membres no sols de la [[Dreta Regional Valenciana]] (com Joaquín Maldonado, [[José Duato Chapa]], Vicent Andreu i Andreu Escrivà), sino també d'[[Acció Valenciana (Segona República)|Acció Valenciana]], com Robert Moròder.

Va nàixer en la clandestinitat en l'any [[1962]] a raïl dels contactes que varen tindre en l'[[Universitat de Valéncia]] membres de plataformes catalanistes diverses reunits en l'Aula Ausias March, com [[Vicent Miquel]], [[Rafael Ninyoles]], Josep Raga, Lluís Alpera, Ernest Serna i Màrius Viadel, la majoria d'ells d'orientació democratacristiana. Tenia uns 50 militants, entre els dirigents més destacats es trobaven [[Vicent Ruiz Monrabal]], [[Vicent Diego]], [[Francesc Fayos]] i [[Empar Escrivà]]. Van rebre el recolzament d'antics membres no sols de la [[Dreta Regional Valenciana]] (com Joaquín Maldonado, [[José Duato Chapa]], Vicent Andreu i Andreu Escrivà), sino també d'[[Acció Valenciana (Segona República)|Acció Valenciana]], com Robert Moròder.

Les reunions fundacionals es van celebrar en maig del [[1964]], junt en en el primer Congrés, i va firmar un pacte de colaboració en [[Unió Democràtica de Catalunya]] en maig de 1965. En colaboració en militants [[PCE|comunistes]], va participar en la campanya contra el referèndum franquiste de 1968. També va mantindre alguns contactes en el [[Partit Socialiste Valencià]]. En març de [[1973]] va assistir a les Primeres Jornades de la [[Equip Democratacristià de l'Estat Espanyol]] (EDCEE) en l'[[abadia de Montserrat]], ingressant en l'Equip al novembre del dit any.

Les reunions fundacionals es varen celebrar en maig de l'any [[1964]], junt en en el primer Congrés, i va firmar un pacte de colaboració en [[Unió Democràtica de Catalunya]] en maig de [[1965]]. En colaboració en militants [[PCE|comunistes]], va participar en la campanya contra el referèndum franquiste de [[1968]]. També va mantindre alguns contactes en el [[Partit Socialiste Valencià]]. En març de l'any [[1973]] va assistir a les Primeres Jornades de la [[Equip Democratacristià de l'Estat Espanyol]] (EDCEE) en l'[[abadia de Montserrat]], ingressant en l'Equip en [[novembre]] de dit any.

En [[1974]] i [[1976]] va celebrar el seu segon i tercer congrés respectivament. Cap al fi del [[franquisme]], la UDPV va formar part de les diferents agrupacions anti-franquistes valencianes com la [[Taula Democràtica del País Valencià]], del [[Consell Democràtic del País Valencià]] (1974) i, més tart, de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] es va presentar com a part de la candidatura del [[Equip de la Democràcia Cristiana]], el qual, si be va obtindre millors resultats que en conjunt d'Espanya, només va obtindre 48.463 vots (2,6%) en la Comunitat Valenciana i cap representació, la qual cosa va supondre la seua extinció com a partit. Un sector del partit, encapçalat per Vicent Ruiz Monrabal es va integrar en l'[[Unión de Centro Democrático|UCD]] en l'octubre de 1977, en tant que atres militants van acabar en el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]]. Actualment sobreviu com a associació i no com partit polític.  

En [[1974]] i [[1976]] va celebrar el seu segon i tercer congrés respectivament. Cap al fi del [[franquisme]], la UDPV va formar part de les diferents agrupacions anti-franquistes valencianes com la [[Taula Democràtica del País Valencià]], del [[Consell Democràtic del País Valencià]] (1974) i, més tart, de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]].  

 

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] es va presentar com a part de la candidatura del [[Equip de la Democràcia Cristiana]], el qual, si be va obtindre millors resultats que en el conjunt d'Espanya, a soles va obtindre 48.463 vots (2,6%) en la [[Comunitat Valenciana]] i cap representació, lo que va supondre la seua extinció com a partit.  

 

Un sector del partit, encapçalat per Vicent Ruiz Monrabal s'integrà en la [[Unión de Centro Democrático|UCD]] en octubre de [[1977]], en tant que atres militants acabaren en el [[Partit Nacionalista del País Valencià]]. Actualment sobreviu com a associació i no com partit polític.  

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Unió Democràtica del País Valencià}}

*[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0068388 Entrada de '''Va unir Democràtica del País Valencià''' en l'Enciclopèdia Catalana] (en català).

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]