26 051
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 24:
Llínea 24: − + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El seu treball científic més interessant foren les observacions que, des de Valéncia, va realisar de la [[supernova]] de [[1572]] ([[SN 1572]]), fenomen observat també per [[Tycho Brahe]], ademés de per l'astrònom sicilià [[Francesco Maurolico]] i per l'alemà [[Wolfgang Schuler]], entre uns atres. Segons pareix per petició del rei [[Felip II]] va publicar estes observacions en un llibre que va titular: ''Libro del nuevo cometa'' (''Llibre del nou cometa''). Dita obra incloïa intents de medir el paralage del SN 1572, i demostrava que estava, per lo manco, més allà de l'òrbita de la lluna. Esta conclusió anava en contra del postulat aristotèlic de l'incorruptibilitat dels cels, lo que va ocasionar a Muñoz disputes en alguns teòlecs de l'época. No obstant, les seues observacions varen ser ben valorades per astrònoms contemporàneus, com Tycho Brahe que les incorpora en l'edició de [[1603]] de les seues ''Progymnasmata'', o per [[Cornelius Gemma]]. Les observacions de SN 1572 fetes per Muñoz seguixen sent útils en l'actualitat.
El seu treball científic més interessant foren les observacions que, des de Valéncia, va realisar de la [[supernova]] de [[1572]] ([[SN 1572]]), fenomen observat també per [[Tycho Brahe]], ademés de per l'astrònom sicilià [[Francesco Maurolico]] i per l'alemà [[Wolfgang Schuler]], entre uns atres. Segons pareix per petició del rei [[Felip II]] va publicar estes observacions en un llibre que va titular: ''Libro del nuevo cometa'' (''Llibre del nou cometa''). Dita obra incloïa intents de medir el paralage del SN 1572, i demostrava que estava, per lo manco, més allà de l'òrbita de la lluna. Esta conclusió anava en contra del postulat aristotèlic de l'incorruptibilitat dels cels, lo que va ocasionar a Muñoz disputes en alguns teòlecs de l'época. No obstant, les seues observacions varen ser ben valorades per astrònoms contemporàneus, com Tycho Brahe que les incorpora en l'edició de [[1603]] de les seues ''Progymnasmata'', o per [[Cornelius Gemma]]. Les observacions de SN 1572 fetes per Muñoz seguixen sent útils en l'actualitat.
També publicà observacions des de Valéncia del [[Gran Cometa de 1577]], encara que varen tindre menys impacte que les de SN 1572.
També publicà observacions des de Valéncia del [[Gran Cometa de 1577]], encara que varen tindre menys impacte que les de SN 1572.
En la crisis de la cosmologia aristotèlica, Muñoz va tractar d'harmonisar les teories dels matemàtics [[Jean Pena]] i [[Jacob Ziegler]] en les del teòlec [[Roberto Bellarmino]] i els seus propis plantejaments sobre la substància fluïda que ompli el cosmos i les esferes celests en un univers en moviment, sense ser copernicà.
Recentment s'ha publicat una obra seua inèdita, ''Introducción a la Astronomía y la geografía'' (''Introducció a l'Astronomia i la geografia''), puix va deixar de publicar en vista de la reacció de teòlecs i professors al seu llibre sobre la supernova, i va decidir viure en l'obscuritat sense publicar i llimitar-se a donar classes. D'ahí que els seus manuscrits circularen només entre els seus discípuls de confiança i es troben hui en [[Munich]], [[Roma]], [[Nàpols]] o [[Salamanca]]. Este que s'ha recuperat es trobava inèdit.
També és l'autor del primer mapa del [[Regne de Valéncia]] que va publicar [[Abraham Ortelius]], puix s'han trobat els càlculs i triangulacions.
Pero d'este gran professor de cosmògrafs espanyols ara se sap que també era eminent hebraiste, lo que fa pensar que era convers o de família de conversos. Alguns dels seus càlculs varen ser aprofitats per [[Galileu]] a partir de còpies i apunts dels seus alumnes.
També fon un eminent ingenier que, per mandat real, junt al llicenciat [[Juan de Tejada]], va proyectar i va construir l'abastiment d'aigües de [[Múrcia]], [[Lorca]] i [[Cartagena]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)