38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 18:
Llínea 18: + + + +
sense resum d'edició
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
==Història del Rellonge==
== Història del Rellonge ==
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
== Parts del rellonge ==
El rellonge en esfera tradicional sol contar en manetes per a l'hora, minutero (per als minuts) i segundero (per als segons) i l'horari (per a l'hora). Ademés, pot contar adicionalment en despertador o calendari.
== Referències ==
== Referències ==