Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
28 bytes afegits ,  20 giner
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:Montinari_Milano.jpg|thumb|Deu segons en un '''rellonge''' ''Montinari Milano'']]
+
[[Archiu:Montinari_Milano.jpg|thumb|250px|Deu segons en un '''rellonge''' ''Montinari Milano'']]
 
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
 
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Principalment permet conéixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un succés o activar una senyal a certa hora.
   Llínea 7: Llínea 7:  
Els rellonges d'arena aparegueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de [[cristal]] perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les [[estrela|estreles]].  
 
Els rellonges d'arena aparegueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de [[cristal]] perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les [[estrela|estreles]].  
   −
[[File:Mantle clock, Saint-Nicolas-d'Aliermont and Paris, France, c. 1825, gilt bronze, glass - Dallas Museum of Art - DSC04783.jpg|thumb|250px|Rellonge decoratiu]]
+
[[File:Mantle clock, Saint-Nicolas-d'Aliermont and Paris, France, c. 1825, gilt bronze, glass - Dallas Museum of Art - DSC04783.jpg|thumb|250px|Rellonge decoratiu damunt d'un escritori]]
    
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en [[1364]] per al palau de [[Carles V]], en [[París]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines nomenades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.  
 
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en [[1364]] per al palau de [[Carles V]], en [[París]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines nomenades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.  
38 974

edicions

Menú de navegació