Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | | |
| Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref> | | Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref> |
| + | |
| + | {{Cita|''Desde 1238 a 1395, es decir, desde la conquista de la ciudad de Valencia por Jaime I hasta el final del reinado de Juan I, los textos jurídicos, notariales, administrativos, sólo registran los términos 'romanç', 'romantio', 'nostre llatí', 'romanç pla', 'lengua vulgar', 'lengua materna', etc... para referirse a la lengua vernácula de las tierras valencianas.''|José Vicente Gómez Bayarri}} |
| + | |
| + | {{Cita|''Desde 1395 a 1474, es decir, desde el reinado de Martín el Humano, pasando por el compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V el Magnánimo y Juan II (1458-1479), es el periodo de implantación bastante generalizado de la peculiar denominación de 'Lengua Valenciana'''.|José Vicente Gómez Bayarri}} |
| | | |
| == Currículum == | | == Currículum == |
| | | |
− | '''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'“Universitat de l'Experiència” del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'“Universitat Senior” de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]. | + | '''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'''Universitat Senior'' de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]. |
| | | |
| Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]]. | | Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]]. |
Llínea 32: |
Llínea 36: |
| Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). | | Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). |
| | | |
− | El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]]. | + | El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]]. |
| | | |
| ==Premis== | | ==Premis== |
Llínea 114: |
Llínea 118: |
| La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri}} | | La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri}} |
| | | |
− | {{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}} | + | {{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}} |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |