Canvis

Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].  

Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].  

Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de [[sur]] a [[nort]]; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'[[oest]] colindaven en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'[[est]] se desprenien des del Chaco la belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.

La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de [[pedra]], nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadores]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.

== Llengua ==

== Llengua ==

Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformació cranea del tipo "tabular obliqüe".

Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformació cranea del tipo "tabular obliqüe".

Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.

Vestien camises que sobrepujaven els [[Genoll|genolls]] en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.

Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]].

Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]].

== Vivenda ==

== Vivenda ==

[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG|thumb|250px|Pucara de Tilcara]]

[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG|thumb|250px|Pucara de Tilcara]]

Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.

Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de [[fanc]] i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.

== Agricultura i ganaderia ==

== Agricultura i ganaderia ==

Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.

Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.

Collien la garrofa, domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).

Collien la [[garrofa]], domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).

== Artesanies ==

== Artesanies ==